Nota de premsa: L'ajuntament de Vallromanes segresta les pancartes d'Iniciativa per Catalunya

L'Ajuntament de Vallromanes, per ordre de la senyora alcaldessa Maria Cabot i Gibert, segresta les dues pancartes que Iniciativa per Catalunya Verds té disposades en el Municipi amb l'eslògan..." A peu Ja hauríem arribat, RENFE solucions Ja! "...

En una reunió que van tindre l'alcaldessa Maria Cabot i, el President Local de Joves d'Esquerra Verda i representant d'ICV-Vallromanes, David Carrillo per tractar diferents temes, un d'ells era relacionat amb la desaparició de les Pancartes d'ICV.

La senyora Cabot va assegurar en aquesta reunió que va ser la Brigada Municipal qui va treure les pancartes per ordre seu, defensant que a Vallromanes no és necessari tindre aquestes pancartes ja que ..."a Vallromanes no hi passa cap tren"...

També (la senyora Cabot) va reiterar en aquesta reunió que no es va demanar en cap moment cap permís per a la seva col·locació, cosa que no és certa doncs, abans de les eleccions municipals, es va demanar l'autorització per a posar les pancartes que tenen com a missatge reivindicar millores en el servei de RENFE a l'igual que en altres municipis.

No podem creure que la senyora alcaldessa Maria Cabot i Gibert no recolzi aquesta reivindicació per les continues deficiències que RENFE manté i que els usuaris i entre ells, vilatans i vilatanes de Vallromanes, pateixen dia a dia amb la utilització d'aquest servei de Transport Públic.

Pensem que la senyora Cabot, dintre dels nous pressupostos, destinarà una part d'aquests per a contribuir a millorar RENFE o, possiblement, està pensant en destinar-los per a que els vilatans de Vallromanes, gaudeixin d'un transport públic gratuït i, de tal manera, no haver de dependre de RENFE, cosa que de ser així seria totalment recolzada per nosaltres.

Dins d'aquesta reunió, va assegurar que no hi ha ni pressupost ni personal per afrontar les despeses per tal d'oferir un manteniment digne als parcs i jardins (zones verdes) del terme municipal de Vallromanes. Tot i així, va destinar diners dels contribuents, i hores del poc personal que n'hi ha, per treure aquestes pancartes i, així, eliminar qualsevol presència que ICV manté en el municipi.

Per acabar, ella va comentar i assegurar sense demostra-ho, que va enviar una carta a ICV-Vallromanes per tal que nosaltres retiréssim les Pancartes.

Va acabar criticant que les pancartes estaven molt desgastades, i realment l'única que semblava estar-ne, era la que hi havia a les piscines que tenia uns forats per evitar que es formessin bosses d'aires i rebentés la tela. Quan se li va dir que la del centre del poble estava immillorable, va comentar que no volia continuar discutint i es va acabar la conversa de les pancartes.

VOLEM que les tornin a col·locar allà on eren ja que és una reivindicació contra les deficiències de RENFE i, a més, pensem que l'Ajuntament hauria d'actuar de bona fe i solidàritat amb aquelles persones que hi són perjudicades diàriament.

La nota de premsa amb les seves corresponents fotografies ha estat enviada per David Carrillo d'ICV-Vallromanes, el dia 8 d'octubre de 2007

Sempre torno a Vallromanes (per Camil Ros)

Sempre torno a Vallromanes, perquè mai n’hi he marxat, les meves arrels d’origen estan aquí, i cal cultivar tant les arrels dels orígens, com totes les arrels que vas plantant al llarg de la nostra existència, a totes si les cuides són igual d’estimades i sempre creixen i fan les arrels més profundes.

Unes arrels t’aporten el futur, d’altres el present, d’altres el records d’infantesa i joventut. Actualment tinc unes sensacions barrejades i no ser si contradictòries, o segurament és que em vaig fent gran, fa prop de deu anys que vaig deixar de viure a Vallromanes, lloc on vaig néixer i viure fins que vaig anar a viure a Girona.

Els records que em venen de Vallromanes en un 31 de juliol són molts i deferents de la realitat actual: en aquestes alçades de l’any ens passàvem tot el dia al carrer, jugant a futbol, basquet,... bici amunt bici avall, trapellada cap aquí trapellada cap allà, tot estava ple de gent, aquella gent que venia a brenejar o d’estiueg. Avui et trobes el poble que ha passat de la segona residència a la primera residència, per tant aquests dies en comptes de la gent arribar, la gent va marxant.

Un poble que recordo amb menys de 400 habitants, quan marxar anar a viure a Girona quasi arribava a 1000, i ara més de 2000 habitants, per a molta gent de les ciutats segurament diran que és poc, però segurament és molt.

La febre de la totxana, a fet els seus estralls, paisatges de sempre, que ara formen part del record. Un camp de futbol que el volen convertir en cases, per tant això deu voler dir que per algunes l’esport local no és el futbol sinó la totxana.

De moment encara ens queda la riera, i paisatges que estan protegits, sort de la protecció legal, un poble d’arrels amb un creixement sense ordre. El que se arribar a destruir en 10 anys.

Enviat per Camil Ros, extracte literal de l'original, Vallromanes, 31 de juliol de 2007

Fotografia extreta del blog de Camil Ros

Parlar per parlar... (Article d'opinió de Joan A. Portet)

Això són només pensaments que em venen al cap fruit dels comentaris que es poden llegir o escoltar últimament. Vagi per endavant la meva condició de no-polític, (ja que, a dia de avui, no tinc cap vincle que em lligui a cap partit polític) però lògicament entenc de l’existència d’aquests i de la bona fe de tots els que els componen. Per això deixo clar que aquestes opinions no volen ni donar ni treure la raó a ningú.

El tema de moda sens dubte es el famós POUM. És molt complicat arribar a conclusions que ens deixin satisfets a tots ja que cadascú de nosaltres pensa que tot allò fet es pot millorar o es pot fer d’un altre manera, per això discutir sobre el seu contingut penso que ara per ara és poc productiu i es pot fer etern, mani qui mani. Un altre tema és parlar de com fer servir aquesta eina, saber de les habilitats que cadascun dels integrants del govern o de l'oposició tenen per treure el màxim rendiment d'aquest document o del seu sentit comú a l’hora de utilitzar-lo. Em refereixo sobre tot al tema dels habitatges al camp de futbol. Si analitzem fredament la situació del camp de futbol, les piscines i las pistes, jo particularment (i potser m’equivoco) no entenc tanta controvèrsia.

El camp de futbol només es fa servir per tirar els coets a la festa major i alguna vegada (molt poques) he vist nens jugant, les pistes de tennis i la mixta, es fan servir tres mesos a l’any i no es que tinguin molt ús, i les piscines el mateix, tres mesos i amb poca gent. Vist així fredament, no hi ha dubte que aquest complexe esportiu sembla ser deficitari a nivell d’assistència i sembla que no gaudeix de l'èxit que en principi hauria de tenir.

Ningú dels que manen o han manat sembla que es preocupin de voler aprofitar les instal•lacions per crear un veritable recinte esportiu. Tenir un gimnàs, fer que les piscines es puguin utilitzar durant tot l’any, tenir un camp de futbol de gespa per poder crear equips de futbol amb diverses categories, tenir una bona pista mixta per tenir equips de basquet i futbol sala també amb diverses categories, etc.; però es clar, per fer això es necessiten dues coses que sembla ser que no es tenen o no es troben per part de tots els que manen i han manat a aquest poble, i no són altres que moltes ganes i molta voluntat.

Sembla ser que el tema del dèficit és el que més sona a l’hora de voler fer habitatges al camp de futbol. Jo particularment penso que si al poble li queden els mateixos serveis però millorats i, allò mes important, a cost “zero”, no crec que sigui tan traumàtic que es facin habitatges al camp de futbol, això si, s’han de complir entre d’altres dues condicions innegociables:

• fer el nou complexe esportiu (camp de futbol amb gespa, piscines coberta i descoberta, gimnàs, pista de tennis, basquet, futbol sala, bar-restaurant amb servei continuat) abans de desfer l'actual (tot això tenint una ubicació racional amb el poble)
  

• i construir habitatges de màxim dues plantes i no més de dos o tres adossats junts. Naturalment, descartar el tipus d’edificació que s'ha fet servir a Vilanova del Vallès. Això vol dir: fer carrers, posar arbres i aprofitar el soterrani per fer un pàrquing municipal (és només un exemple).
  

Això ja es podria haver fet en la construcció del Casal, però sembla ser que ningú hi va pensar. Un pàrquing municipal sempre seria una font d’ingressos (amb uns preus populars per als veïns) els quals ens podrien permetre des de, per exemple, fer la urbanització de la riera (voreres, paviments, bancs per seure, enllumenat) al pagament de determinades despeses.

Jo no sé si estic dient una animalada darrera d'altra, però a vegades veig com es fan o es volen fer les coses i acabo per tornar-me boig per entendre-les.

Continuo insistint en la bona fe i les ganes de fer bé les coses per part tant dels que manen com de l'oposició, però, perquè m’entengueu, posaré un petit exemple d'allò que estic intentant dir-vos:

En el tema de la rotonda, com és possible que l'entrada al camp de golf tingui prioritat a l'entrada del poble a l’hora de la seva ubicació? Algú m’ho pot explicar amb un mínim de coherència i de sentit comú? Ull!, no estic discutint el fet que es faci o no una rotonda, ja que potser no sóc el més indicat per dir si la seva execució és o no necessària, però, és que són més importants uns metres quadrats d'un camp de Golf privat a una entrada de poble amb un grapat d’anys d’antiguitat i que pertany a tots els veïns?

En fi, per avui ja està bé, i si algú em pot anar indicant el camí on és la llum, que em faci veure les coses amb més claredat, li ho agrairé eternament.

Salutacions a tots.

Enviat per Joan A. Portet, Vallromanes, 26 de juliol de 2007