Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Casal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Casal. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Vallromanencs, vallromanesos i/o vallromanins



Quan jo vaig arribar a viure a Vallromanes, li preguntava a la gent gran que coneixia i que, o bé havien estat vivint sempre a la vila, o bé venien a estiuejar des de molt petits, quina era la manera de dir-se de les persones de Vallromanes, si vallromanesos o vallromanencs que són les dues accepcions que a mi em sonaven com a possibles. Aquesta pregunta també la vaig dirigir a persones de l'ajuntament. De totes elles, no hi vaig trobar cap que sabés donar-me una resposta. Anys després, crec que va ser el dia de la inauguració del Casal, vaig sentir dir a l'alcaldessa en el seu discurs vallromanins tot referint-se als habitants de Vallromanes. No us ho puc assegurar del cert, però gairebé estic del tot segur que va ser la primera vegada que vaig sentir tal denominació a la meva vida. Sincerament a mi el mot (gentilici, en aquest cas) em va semblar lleig, potser perquè mai no l'havia sentit (i al meu cap ja s'havia quedat el gentilici vallromanenc, que confesso obertament que és el meu preferit) o, tal vegada, perquè el relacionava amb el gentilici de Barcelona que, com sabeu, és barceloní, el qual em sembla bastant cursi.

A mi espontàniament se m'avenia com a més lògic el gentilici vallromanès, o bé, en tot cas, vallromanenc, especialment per una raó, en aquell moment, per mi evident:

Si ens fixem en el gentilicis vallromanès i vallromanenc veurem que conserven una semblança més gran amb el topònim Vallromanes que el gentilici vallromaní. Vallromanès conté exactament les mateixes lletres i vallromanenc només canvia la "s" final pel parell "nc". Vallromaní, però, sofreix una transformació més acusada al perdre'n totes les dues darreres del topònim, les lletres "e" i "s", que passen a ser substituïdes per "í". Aquesta raó, que no disposa de cap cientificitat lingüística, és una de les que em va fer suposar que als habitants de Vallromanes no se'ls podia dir tal cosa com vallromanins. Evidentment és un raonament i una opinió personals i que, per aquest motiu, té més un caràcter anecdòtic que no pas una altra cosa. També és cert que a d'altres municipis i contrades el topònim i el gentilici no tenen res a veure entre ells des d'un punt de vista gramatical, sinó que les arrels del gentilici han d'anar a ser buscades a temps remots. Per exemple: ilerdense que ve de l'antiga Ilerda però que avui dia s'anomena Lleida, per a referir-se als lleidatans, o, més rocambolesc encara, egarenc o egarense tot just per a referir-se als terrassencs per l'antiga denominació de Terrassa que era Ègara.

Ja quan estava acostumat a que m'haguessin batejat com a vallromaní, i quan vaig començar a buscar enllaços sobre Vallromanes per dur a terme el bloc Espai Vallromanes -el qual esteu llegint en aquest moment- em trobo amb la pàgina sobre Vallromanes a Viquipèdia i llegint-la vaig veure que el gentilici que hi apareixia era vallromanès/vallromanesa. Ara ja no em sonava bé aquest perquè ara jo ja era un vallromaní. Pel fet que la pàgina estava molt incompleta i la informació no s'hi havia renovat des de feia molts anys, vaig pensar que es tractava d'un error i vaig rectificar el gentilici, posant-hi vallromaní/vallromanina. Gairebé immediatament m'escriu un administrador de Viquipèdia dient-me que aquest gentilici era incorrecte perquè a totes les fonts oficials apareixia el gentilici vallromanès. Jo li vaig argumentar en base a l'ús que s'havia fet de "vallromaní" des de pàgines d'internet d'escriptors de Vallromanes, de partits polítics, etc., i fent-li saber que el mateix lingüista i veí nostre Víctor Pàmies s'havia sorprès quan cercant informació sobre la nostra vila s'havia trobat amb un text que denominava "vallromanesos" als habitants de Vallromanes, i que, fruit d'això ell va comentar que faria les recerques pertinents per a descobrir el gentilici correcte. De manera "preventiva" vam posar a la Viquipèdia totes dues accepcions com a vàlides fins que Víctor Pàmies acabés la seva recerca, malgrat que l'administrador de Viquipèdia que vigila, entre d'altres, la pàgina de Vallromanes, no ho veia massa clar, tenint en compte que ells sempre es basen en argumentacions sòlides i/o en fonts oficials o fidedignes. Uns dies després li pregunto a Víctor Pàmies sobre el tema i em contesta que Sergi Santjoan, un altre lingüista i escriptor del poble havia argumentat en un dels seus llibres el gentilici vallromanès com el correcte i que així ho havia comunicat a Xavi Moya de l'ajuntament. Això el poso en coneixement de l'administrador de Viquipèdia i passo a esborrar-hi vallromaní.

Però mentrestant, Víctor Pàmies s'havia dirigit a l'Institut d'Estudis Catalans perquè s'hi pronunciessin perquè l'escriptor Toni Ibáñez insistia en que a ell li semblava que el gentilici havia de ser vallromaní. Al final, resulta que des de l'Oficina d’Assessorament Lingüístic de la Secció Filològica de l'Institut d’Estudis Catalans li contesten a Víctor Pàmies que tots dos gentilicis són des d'un punt de vista gramatical correctes i que poden ser utilitzats i conviure ambdós perfectament. O sigui que podem dir-nos, segons aquest organisme, vallromanins o a vallromanesos, indistintament, en referir-nos a nosaltres mateixos com a vilatans de Vallromanes. La cosa no acaba aquí, sembla ser pel que diu Víctor Pàmies que Toni Ibáñez al programa Capvespre de Ràdio Vallromanes ha parlat del tema i que Joan Andreu, marit de l'alcaldessa, ha manifestat que vallromanès era el que li sonava com a gentilici de Vallromanes. Però vet aquí que, que quan anava cap a la ràdio, Toni Ibáñez s'ha topat amb una persona gran del poble que deia que vallromanenc era el gentilici dels habitants de Vallromanes.

Arribats a aquest punt, a mi particularment em sembla que ja dóna igual que ens diguem vallromanins, vallromanesos o vallromanencs. Tenint en compte que gramaticalment totes tres accepcions són del tot correctes, i tenint en compte que serà molt difícil trobar una font fidedigna per esclarir el tema, crec que cadascú és lliure d'utilitzar la denominació que li vingui en gana i que totes poden conviure-hi, de la mateixa manera que hi conviuen ilerdenses i lleidatans o egarencs, egarenses i terrassencs. Si al final ha de quedar un gentilici en concret que sigui el que marqui la tradició oral al llarg de les dècades o els segles venidors, sempre i quan no sigui imposat des de les "altes esferes" a base de bombardejar-nos des dels mitjans oficials d'informació de la vila.

I, ja, per acabar, us proposo un joc: obriré una nova enquesta per tal que cadascú marqui el gentilici que li sembli més apropiat o li agradi més. Si bé és cert que aquesta enquesta no servirà de res més que de cosa anecdòtica potser pot gaudir, si més no, d'un caràcter lúdic. L'enquesta la trobareu en aquesta pàgina a la part superior de la banda dreta. Vinga, a contestar-hi.

Fotografia: Plaça de l'Església. Jordi Gomara, Vallromanes, 18 d'abril de 2007 a les 19:45 h.

divendres, 7 de setembre del 2007

Publicitat en espai públic, per David Carrillo



Es deia... que la "nova" política del vell "nou" govern de sempre seria la transparència (Comproveu-ho AQUÍ i AQUÍ).

Fa més d'un mes, el dissabte dia 28 de juliol, vam poder gaudir d'un espectacle de Gospel a l'aire lliure emmarcat dins les Nits Musicals de Vallromanes (en un escenari amb una obertura súper estreta en un Casal súper petit)*. Aquesta és la segona actuació d'aquest grup ja que, la primera actuació que ens van oferir al gener, va tenir moltes mancances de previsió i espai amb 188 seients estrets tot i que va haver-hi molta demanda.

L'actuació que ens va oferir Gospel Viu! va ser a la plaça del Casal de Vallromanes espai el qual, aquesta vegada, va poder acollir-hi moltes més persones.

Com vau poder comprovar (els qui poguéreu anar-hi), als seients (cadires de plàstic), que es feren servir per als espectadors a l'esmentada plaça, hi havia fulletons de publicitat. Un a cada cadira.

També va haver-hi una exposició de vehicles de l'empresa Prades als voltants del Casal de Vallromanes.

A més a més, de les estructures de ferro que hi han muntades al lloc oposat a l'escenari practicable del Casal per penjar els focus a la plaça, hi penjaven unes grans banderoles de publicitat de l'empresa Prades (El propietari de la qual té una finca amb una gran masia precisament a Vallromanes, Can Prades, al camí de Vilassar)**. Empresa de venda d'automòbils, furgonetes, etc. de la casa Volkswagen, Seat i Audi.

Ara tinc un dubte, el lloc d'on penjaven les banderoles s'ha construït per col·locar publicitat o per instal.lar els llums per els espectacles exteriors...?

Com podeu comprovar a la fotografia, hi havien tres banderoles de grans proporcions. Aquestes banderoles ha perdurat fins dimarts, dia 31 de juliol d'enguany.

Amb tot això què és el que volem dir...?

Molt sencill. S'ha establert una publicitat mitjançant ocupació de l'espai públic; banderoles de propaganda i cotxes d'exposició. És a dir, que l'Ajuntament de Vallromanes ha obtingut beneficis a canvi d'aquesta publicitat.

ICV - Vallromanes
ja ha sol.licitat a l'Ajuntament de Vallromanes el detall de l'import econòmic recaptat per aquesta publicitat.

Potser algú pensarà "amb això possiblement s'han costejat les despeses de l'actuació", tanmateix de ser així, on han anat a parar els diners que estaven destinats dins els pressupostos per a pagar aquesta actuació així com les altres que s'hi van celebrar dins les Nits Musicals? (A més a més, aquest any, per primera vegada han fet pagar per assistir a espectacles de les nits musicals -partits de dreta = polítiques de dreta, que en gaudeixi qui tingui més diners, una "bona forma" de practicar el principi basat en el "repartiment de la riquesa"- i mentrestant, més ingressos conseqüentment, però la casa sense arreglar)***

Encara estem esperant una resposta per part del nou "vell" equip de l'Ajuntament sobre els guanys obtinguts per quatre dies de publicitat en un espai públic per part del que diu ser un govern honest i transparent.


David Carrillo, ICV - Vallromanes, 3 de setembre de 2007

PD: Els cedres (que són uns arbres) que es van plantar als voltants del Casal, ja han estat canviats davant la mancança de manteniment per part de l'Ajuntament. És a dir, els que hi havien han mort.

__________________________________________


*, ** i *** Notes afegides per l'administrador del web (L'administrador tenia permís per part del redactor de l'article per a afegir i/o rectificar el contingut d'aquest. En tot cas, a part de les possibles rectificacions ortogràfiques i/o d'estil, l'administrador només ha posat de més aquestes anotacions que van en cursiva i seguides per asteriscos)

Els enllaços han estat afegits per l'administrador del web

Fotografia de David Carrillo

dijous, 26 de juliol del 2007

Parlar per parlar... (Article d'opinió de Joan A. Portet)

Això són només pensaments que em venen al cap fruit dels comentaris que es poden llegir o escoltar últimament. Vagi per endavant la meva condició de no-polític, (ja que, a dia de avui, no tinc cap vincle que em lligui a cap partit polític) però lògicament entenc de l’existència d’aquests i de la bona fe de tots els que els componen. Per això deixo clar que aquestes opinions no volen ni donar ni treure la raó a ningú.

El tema de moda sens dubte es el famós POUM. És molt complicat arribar a conclusions que ens deixin satisfets a tots ja que cadascú de nosaltres pensa que tot allò fet es pot millorar o es pot fer d’un altre manera, per això discutir sobre el seu contingut penso que ara per ara és poc productiu i es pot fer etern, mani qui mani. Un altre tema és parlar de com fer servir aquesta eina, saber de les habilitats que cadascun dels integrants del govern o de l'oposició tenen per treure el màxim rendiment d'aquest document o del seu sentit comú a l’hora de utilitzar-lo. Em refereixo sobre tot al tema dels habitatges al camp de futbol. Si analitzem fredament la situació del camp de futbol, les piscines i las pistes, jo particularment (i potser m’equivoco) no entenc tanta controvèrsia.

El camp de futbol només es fa servir per tirar els coets a la festa major i alguna vegada (molt poques) he vist nens jugant, les pistes de tennis i la mixta, es fan servir tres mesos a l’any i no es que tinguin molt ús, i les piscines el mateix, tres mesos i amb poca gent. Vist així fredament, no hi ha dubte que aquest complexe esportiu sembla ser deficitari a nivell d’assistència i sembla que no gaudeix de l'èxit que en principi hauria de tenir.

Ningú dels que manen o han manat sembla que es preocupin de voler aprofitar les instal•lacions per crear un veritable recinte esportiu. Tenir un gimnàs, fer que les piscines es puguin utilitzar durant tot l’any, tenir un camp de futbol de gespa per poder crear equips de futbol amb diverses categories, tenir una bona pista mixta per tenir equips de basquet i futbol sala també amb diverses categories, etc.; però es clar, per fer això es necessiten dues coses que sembla ser que no es tenen o no es troben per part de tots els que manen i han manat a aquest poble, i no són altres que moltes ganes i molta voluntat.

Sembla ser que el tema del dèficit és el que més sona a l’hora de voler fer habitatges al camp de futbol. Jo particularment penso que si al poble li queden els mateixos serveis però millorats i, allò mes important, a cost “zero”, no crec que sigui tan traumàtic que es facin habitatges al camp de futbol, això si, s’han de complir entre d’altres dues condicions innegociables:
  • fer el nou complexe esportiu (camp de futbol amb gespa, piscines coberta i descoberta, gimnàs, pista de tennis, basquet, futbol sala, bar-restaurant amb servei continuat) abans de desfer l'actual (tot això tenint una ubicació racional amb el poble)
  • i construir habitatges de màxim dues plantes i no més de dos o tres adossats junts. Naturalment, descartar el tipus d’edificació que s'ha fet servir a Vilanova del Vallès. Això vol dir: fer carrers, posar arbres i aprofitar el soterrani per fer un pàrquing municipal (és només un exemple).
Això ja es podria haver fet en la construcció del Casal, però sembla ser que ningú hi va pensar. Un pàrquing municipal sempre seria una font d’ingressos (amb uns preus populars per als veïns) els quals ens podrien permetre des de, per exemple, fer la urbanització de la riera (voreres, paviments, bancs per seure, enllumenat) al pagament de determinades despeses.

Jo no sé si estic dient una animalada darrera d'altra, però a vegades veig com es fan o es volen fer les coses i acabo per tornar-me boig per entendre-les.

Continuo insistint en la bona fe i les ganes de fer bé les coses per part tant dels que manen com de l'oposició, però, perquè m’entengueu, posaré un petit exemple d'allò que estic intentant dir-vos:

En el tema de la rotonda, com és possible que l'entrada al camp de golf tingui prioritat a l'entrada del poble a l’hora de la seva ubicació? Algú m’ho pot explicar amb un mínim de coherència i de sentit comú? Ull!, no estic discutint el fet que es faci o no una rotonda, ja que potser no sóc el més indicat per dir si la seva execució és o no necessària, però, és que són més importants uns metres quadrats d'un camp de Golf privat a una entrada de poble amb un grapat d’anys d’antiguitat i que pertany a tots els veïns?

En fi, per avui ja està bé, i si algú em pot anar indicant el camí on és la llum, que em faci veure les coses amb més claredat, li ho agrairé eternament.

Salutacions a tots.

Enviat per Joan A. Portet, Vallromanes, 26 de juliol de 2007

divendres, 20 de juliol del 2007

XI Concurs de Fotografia de Vallromanes

Us fem saber que l'Associació d'Amics de la Fotografia de Vallromanes, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vallromanes, ha convocat el XI Concurs de Fotografia "Premi Sant Miquel 2007", obert per a tothom que vulgui, el qual s'emmarca dins els actes de la Festa Major de Vallromanes.

El termini de presentació de fotografies finalitza el dia 24 de setembre de 2007

A continuació podeu trobar les bases del Concurs:

Per a poder llegir les bases podeu fer clic a sobre de les imatges anteriors per a engrandir-les

O bé podeu descarregar el següent arxiu:

Concurs Fotografia 2007.pdf


Amics de la Fotografia de Vallromanes

http://vallromanesfoto.bloc.cat
vallromanesfoto@terra.es

dijous, 12 de juliol del 2007

Recital de poesia al Casal

Feu clic a sobre de la imatge per a ampliar-la:

dilluns, 21 de maig del 2007

MxV-ERC Miting Central

Prop de 150 persones van assistir a l’acte central de MxV-ERC, el qual va estar amenitzat per un mag, i on hi va haver discursos de Violant Mascaró i David Ricart.

“La pluja i el canvi d’escenari d’última hora no van impedir que 130 persones (l’acte més nombrós de tota la campanya electoral) s’acostessin al Casal per gaudir de la xocolatada i l’espectacle de màgia que MxV-ERC va oferir als assistents abans de presentar el seu programa de propostes. Violant Mascaró i David Ricart van repassar els darrers anys de feina municipal i les propostes que han reflectit en un llibre de fotografies que ha estat distribuït a totes les cases. Al final dels parlaments i de l’espectacle del Màgic Albert, es va oferir un berenar de fondue amb fruita fresca i rebosteria, refrescos i cava a la plaça exterior” ..





Va haver-hi xocolatada abans de l’espectacle, i piscolabis després del mateix.

Bé, la sensació, no deixa de ser la mateixa que fa uns dies al dinar de presentació de la llista:

MxV-ERC serà la força amb més vots d’aquestes municipals.

Article gentilesa de :

Josep Sagarra i Francesc Serra


De Josep María García i Pérez

dissabte, 12 de maig del 2007

Exposició de fotografies del 3r Ral·li i lliurament de premis

 

Us informem que des del dia 15 fins el dia 26 de maig seran exposades les fotografies del 3r Ral·li fotogràfic al Casal de Vallromanes.

El dissabte, dia 26 de maig a les 12 h. s'hi farà el lliurament de premis als guanyadors d'aquesta edició al mateix Casal

Us animem a visitar l'exposició

 

Amics de la Fotografia de Vallromanes

vallromanesfoto.blocat.com

vallromanesfoto@terra.es 

dimecres, 18 d’abril del 2007

Aprovació del POUM en sessió extraordinària
















Si punxeu a sobre de cada imatge les podreu veure en format gran

(Explicació de les fotografies, al final de l'article)

Abans que res hi deixaré aquí l'article sorgit fa uns dies al bloc POUM a Vallromanes de Josep Sagarra, doncs em sembla prou aclaridor:

Aquest passat dijous dia 5, va haver ple ordinari a l’Ajuntament. En aquest ple Més x Vallromanes Esquerra va demanar que no es realitzi cap ple abans de les eleccions municipals del proper dia 27 de maig per aprovar el POUM.

Es va preguntar a l’Alcaldessa si estava previst fer un ple extraordinari per aprovar el POUM. La resposta de la senyora. Cabot va ser que es podria convocar o no, i no va voler contestar si ja està decidit fer-ho o no.

  • L’Ajuntament no ha contestat que sapiguem cap de les prop de 700 al·legacions presentades al POUM.
  • L’Ajuntament no ha publicat que sapiguem cap modificació sobre el POUM que es va aprovar provisionalment amb els vots de qui governa.
  • L’Ajuntament continua rebent visites de persones del poble que fora de termini per al·legar se n’adonen que la seva vivenda està afectada per un pla urbanístic sense consens.
  • L’Ajuntament no ha aclarit com queda el POUM després de les al·legacions que es van presentar i de les queixes personals que es van reben.

Serà capaç l’actual govern de l’Ajuntament d’aprovar el POUM en un ple extraordinari només a 3 setmanes de les eleccions?

Si així fos ja hauríem de parlar sense dubtes. Ja parlaríem de manca de visió democràtica; ja podrem parlar de Andratx; ja podrem parlar de mala fe...

Fa un parell de nits vaig assabentar-me que l'actual equip de govern de l'Ajuntament havia convocat una sessió extraordinària per a aprovar el POUM de Vallromanes. A nosaltres ens sembla un acte de covardia i traïció a tota la població de Vallromanes. Josep Sagarra ja ens advertia al seu bloc d'aquesta possibilitat deixant ben clar que si això arribava a succeir ja podríem parla d'Andratx i de mala fe. Doncs aquestes tenim en qüestió, la maleïda predicció s'ha complert; no era gens d'estranyar en una ajuntament en que tota la seva gestió ha estat d'esquenes al ciutadà, i molt de cops, en contra del ciutadà. Cosa que queda demostrada per exemple en els següents fets:

  • Que han fet el Casal que els ha vingut en gana i amb un aforament de pena.
  • Que l'Escola l'han construïda sense aparcament per les mares i els pares que hi porten els fills i sense el carrer que s'havia promès que enllaçaria amb l'antiga escola.
  • Que al carrer Girona s'ha fet una nova canonada d'aigua contra els murs de contenció de les finques antigues, murs que no poden aguantar tanta pressió i han acabat esquerdant-se i, havent passat mesos i mesos no han fet absolutament res per solucionar el tema.
  • Que al carrer Lleida hi ha uns forats de més de mig metre de profunditat tallats en sec, doncs quan la companyia del gas hi va fer les canonades van tallar el formigó que hi havia al carrer i ho van tapar de terra que les pluges posteriors van portar-s'hi i cap representant de l'ajuntament, ni la patrulla, va venir a inspeccionar les obres. L'ajuntament coneixent aquest problema encara no ha vingut ni tan sols a posar tanques de protecció al voltant d'aquests forats.
  • Que van acordar uns cursos de pintura al nou Casal amb el Sr. Josep Morales i que ara, passades les eleccions, els nens i els adults que van contractar els cursos es quedaran sense aquest professor perquè l'Ajuntament no ha dut a terme els compromisos que havia adquirit amb ell, i no s'ha donat cap explicació contestant a la queixa per escrit que van fer els afectats i les afectades.
  • Que els carrers de la urbanització Can Rabassa són inviables, tenen tot l'asfalt destrossat amb forats i trossos d'asfalt que sobresurten de la via de tal manera que la conducció es fa pràcticament impossible; des de fa anys.
  • Que a tots els carrers, tant de Can Galvany com de Can Poal, etc. on s'han fet obres, les formigoneres han anat deixant al seu pas grans quantitats de formigó que s'ha eixugat deixant gruixos importants que poden trencar les rodes dels cotxes, i que l'Ajuntament no ho ha reparat mai, tenint en compte que no ha tingut mai cap preocupació pels estats dels carrers, doncs a part d'això, estan amb forats, esquerdes, etc. en llocs com per exemple Mas Morera, l'entrada al carrer Tarragona des del Camí de Vilassar, etc.
  • Que s'ha negat, després d'haver-ho promès un circuit des del centre de la vila on els nens i nenes puguin anar caminant, en moto o en bicicleta cap el nou Institut que es construirà entre els municipis de Vilanova i Vallromanes, circuit que de no fer-se posaria en perill les vides dels nois i noies en tenir que passar forçosament per la carretera.
  • Que fa anys i panys que gaudim d'un senyal de televisió tercermundista en el poble, amén que no s'hi poden sintonitzar diversos canals, i, que per més que s'hi ha insistit a l'ajuntament per tota classe de mitjans, sempre n'ha fet les oïdes sordes.

Puc posar-hi centeners d'exemples però hi haurà temps per tot. Però mentrestant no s'ha parat de construir, sense cap mena de planificació ni amb cap criteri urbanístic (fent construccions a Can Galvany i a Torre Tavernera que, a més de carregar-se tots els arbres en un temps que preocupa molt el canvi climàtic, no tenen cap mena de continuïtat ni harmonia urbanística possible deixant un paisatge urbà irracional i del tot lleig), tota la força de l'Ajuntament s'ha dedicat a tal menester sense atendre les necessitats urgents per als ciutadans. La construcció, sí, el poble no ha parat de créixer, "pan para hoy, hambre para mañana". Quins interessos inconfessables n'hi han? No ho sé, però no deixar de ser sospitós, si menys no.

David Ricart va anunciar, i desprès convidar tots els partits polítics de Vallromanes a fer un acte ciutadà on es discutís la redacció del POUM; tots aquests menys els que estan a l'equip de govern van donar recolzament a a quest acte. Els de l'equip de govern, per què no? És evident, quan no es vol posar una cosa a discussió o és que hom pensa que és Déu o, si més no, és que hom té una por manifesta que li vulguin canviar alguna cosa. Si és així estem parlant d'una evident manca de tarannà democràtic, sense cap dubte; d'aprofitar el temps que el poble t'ha deixat la seva representació per a dur a terme allò que et dona la gana, sense més.

  • L'ajuntament no ha contestat les més de 700 al·legacions fetes pels ciutadans i per les ciutadanes de Vallromanes. No cal repetir els mateixos arguments. Sense contestar les al·legacions i veient que perdran el poder d'aquí a un mes, volen fer colar aquest POUM amb presses i corrents al preu que sigui
  • Aquest POUM s'aprova a punt de celebrar-se les eleccions municipals (envoltat de molta polèmica) i amb l'oposició de gran part de la població, la qual no ha estat consultada, i de tots els partits polítics que no són a l'equip de govern
  • S'aprova en una sessió extraordinària on la gent no pot demanar la paraula, havent-se celebrat fa poc una reunió ordinària. Això és una prova de la premeditació i molta mala fe d'aquest equip de govern
  • Ès l'única vegada que l'equip de govern, que nosaltres recordem, anuncia una sessió plenària al web de l'ajuntament. Per què ho fan ara, per a justificar què? Per a voler fer veure que són democràtics tal vegada?

A nosaltres ens sembla que aquest equip de govern té por de perdre les eleccions, cosa bastant probable pel fet que la gent ja n'està prou cremada, i volen a tota pressa aprovar un projecte en el que no ens queda més opció que suposar que hi han molts interessos en joc, doncs sinó no entenem aquestes presses sobtades d'aprovar-ho abans de les eleccions. Podríem parlar de premeditació, al·levosia, nocturnitat, mala fe, un clar tarannà antidemocràtic, evidentment interessos inconfessables en joc, joc brut, traïció i un llarg etcètera, i, per suposat, que tenen del tot clar que perdran, sortosament, les properes eleccions. Doncs, tard o d'hora, qui la fa la paga.
_____________________________________

PD. Ara acabo de venir de deixar el nen a l'escola; ens ha portat una veïna. Mentre tornàvem de l'Escola passant per Mas Morera, la Joiosa, Can Galvany m'ha anat indicant perquè mirés tots els carrers, les voreres, els "jardins-boscos" de l'ajuntament: tot ple de merda, com deia ella, deixadesa total, bosses a les voreres, carrers trencats, voreres trencades, herba que creix a les voreres, els boscos sense netejar que dóna fàstic, herbes altes i que envaeixen les voreres, llaunes de cervesa, etc., als carrers, a les voreres, tot ple de pols, terra, sorra, brutícia, etc., restes d'obres de fa temps a tot arreu. Muntanyetes de formigó sec per les vies. Quan plou continua inundant-se el carrer davant del camp de futbol. La pista "poliesportiva" que es va construir és queda plena de bassals d'aigua. La Carpa està súper bruta. Aquest poble està deixat de la mà de déu, només cal veure el Camí de Vilassar, la vorera d'enfront de la papereria no s'arregla mai, dóna autèntica pena. El bosquet que hi ha a Can Trampis dóna també autèntica pena; no es neteja mai tampoc, i en ple centre. La veïna em comentava que ni a Santa Coloma hi ha la deixadesa i brutícia que hi ha als carrers d'aquest poble. I sento dir-ho, és veritat.

Només s'arregla a prou penes la part central del poble i prou. Llàstima que no m'he portat la càmera de fotos per a prendre un reportatge. Però ja n'hi haurà temps per tot.

__________________________________

Totes les fotografies han estat preses per Jordi Gomara i són públiques, només cal fer constar el nom de l'autor si volen ésser utilitzades.

Alguns aclariments:

  • El tub de color groc que es veu al forat immens del carrer Lleida és el tub del gas que està totalment al descobert.
  • La cinta de color vermell i blanc que porta el nen de la fotografia no és una cinta que hagi posat pas la policia per evitar el perill que comporta el forat, sinó que és una cinta que el nen es va trobar entre la brutícia dels carrers de Can Galvany i la hi va agafar per jugar.
  • Les ampolles que s'hi veuen a algunes fotografies corresponen a unes imatges preses davant d'unes cases de luxe a la urbanització Can Galvany

dimecres, 21 de març del 2007

Els únics que desperten del silenci, però hi han més coses pendents



David Ricart d'Esquerra-Més per Vallromanes, fa temps que va proposar a tots els candidats dels grups polítics de Vallromanes portar el POUM a debat públic. Emplaçava a fer-ho en el nou Casal. Jo li vaig comentar al seu bloc que un debat d'aquest tipus no es podia dur a terme en una sala tan petita com la del Casal (182/188 seients, no ho sé amb seguretat) sinó més aviat a la Carpa, que és el lloc, sens dubte, on han de fer-se els grans esdeveniments, car hi caben més de 400 persones, com a mínim. Clar que aquesta Carpa està bruta, deixada de la mà de déu (algú va cremar l'altre dia una bossa d'escombraries a dins seu), caldria netejar-la i posar-la en condicions per a portar a terme els actes més multitudinaris; és del tot evident que a Vallromanes ens cal un espai així, però això ja ho comentaré un altre dia).

També tenim als del PP que continuen afirmant que van ser víctimes d'un acte de discriminació per part d'una candidata d'un altre partit polític, la qual no n'ha respost en cap mitjà de comunicació, que nosaltres sapiguem, i només s'ha fet servir de la rumorologia vilatana.

Per tant tenim 2 qüestions pendents (tan de bo fossin les úniques qüestions pendents a Vallromanes, però):

  1. Respostes dels diferents candidats a la invitació d'en David Ricart
  2. Resposta de la Sra. Prims a les acusacions ben directes per part del Partit Popular de Vallromanes

Sobre la primera qüestió, hem de dir que ICV, amb el seu precandidat David Carrillo i el Partit Popular, amb el seu candidat Joan Arisa, ja han afirmat recolzar la proposta de portar a terme aquest debat públic del POUM. Tanmateix, ni CiU, amb la seva candidata Maria Cabot, ni iVall, amb la seva candidata Lourdes Prims, ni PSC, amb la seva candidata Isabel Erenas no han dit ni "esta boca es mía" (ho sento sent castellanoparlant d'origen desconec l'equivalència en català)

Sembla que Josep Sagarra és molt optimista i creu que qui calla atorga, i, així d'aquesta manera, el debat públic del POUM s'hi celebrarà. Que déu t'escolti, company! En definitiva tenim la meitat de partits que recolzen el debat (ICV, PP, Esquerra) i la meitat, els que ostenten el poder, no diuen ni piu (CiU, iVall, PSC). I el poble té la sobirania en darrera instància, no ens oblidem, i més de 700 al·legacions presentades.

Si ens hi fixem, precisament els únics que obren la boca en aquest municipi són precisament els partits que recolzen la proposta de David Ricart . Veieu com s'actualitzen de manera relativament constant els webs d'aquests partits, en concret: el bloc del PP, el web d'ICV i el bloc de David Ricart d'Esquerra. Ara bé els altres només hi pengen coses relacionades amb les properes eleccions. La veritat és que el del PSC no s'actualitza des que van anunciar la seva candidata (07/02/07). El de CiU, ídem d'ídem: "Benvinguts al web de Convergència i Unió a Vallroamanes"; no té data d'actualització però ens consta que es va actualitzar bastant més posteriorment, doncs van ser els últims en "desvetllar la seva candidata". El d'iVall es va actualitzar el 3 de març però amb un article que ja sortia a La Pinya, i amb un altre, dos dies abans, que ja havia estat repartit a les bústies del municipi. Precisament aquests partits que no actualitzen gaire la seva pàgina web són els que conformen actualment el govern municipal. Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.

El web de l'ajuntament (que és de tothom i no de l'equip de govern en exclusiva) darrerament va més o menys actualitzant-se també, però a vegades és per a donar-nos notícies que no són pas agradables (veieu la notícia del dia 15 de març); el senyal de televisió, un altre tema que porta cua llarga de molts anys i que ens apropa a un poble de dimensió "tercermundista".

I, finalment, de la segona qüestió que he enumerat, què dir? Doncs que és quelcom que hauran de solucionar entre la Lourdes Prims i els dos senyors del PP que es van presentar al sopar del dia 8 al Casal. Doncs, nosaltres poca cosa tenim a fer, ja ho vam denunciar al seu moment i no ens han dit ni ase ni bèstia.

I, en fi, Vallromanes continúa "creixent" des de moltes bandes.

____________________________________________

Ai, perdó me n'havia oblidat, deia que hi havia més coses pendents a Vallromanes, no és cert?

A part del creixement desmesurat i especulatiu, s'obliden que hi havem altres persones que no tenim arreglat el pati de casa nostra. Potser no paguem els mateixos impostos que els altres? Potser que, tot i vivint en el casc urbà (tal com ho reconeix l'ajuntament), formem part d'una altra pel·lícula? Sabeu que tres cases més enllà de la meva comença Can Galvany, on la gent viu al País de les Meravelles? Mireu, per posar un exemple (un altre dia us n'hi posaré més): A continuació veureu una carta datada de 21 de desembre de 2004 on ens avisa l'ajuntament que ens convocaran en breu per a tractar els problemes que ens afecten (vegeu les fotos a continuació i veureu quins són els problemes). Penseu també que gran part del terreny afectat és de titularitat pública. Algun dia una persona caurà, un nen se'n farà mal, però que molt mal; nosaltres enteníem que properament s'hi referia a unes setmanes com a màxim, però, com aquell que diu, ja anem cap als 3 anys i mireu a continuació l'estat del nostre carrer (així funciona el nostre estimat ajuntament; serà que tots els polítics són iguals o podem intentar un canvi, ni que sigui per provar?):

(Podeu fer clic a sobre de les imatges per a engrandir-les i mirar amb més detall)







Totes les fotografies han estat preses i són propietat de Jordi Gomara (jo mateix). Es permet l'ús d'aquestes per qui vulgui sempre que reconegui l'autor en reproduir-les. No se'n permet l'ús comercial però sí amb fins electoralistes, per posar un exemple.

Fotografia 1: Posta de sol a Vallromanes, autor: Jordi Gomara
Fotografies 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8: Carrer de Lleida, Vallromanes, autor: Jordi Gomara

Fins aviat, covilatanes i covilatans!

dissabte, 17 de març del 2007

Rumorologia sobre "Discriminació... No, gràcies"

Pel motiu que veig que aquest incident no ha estat contestat per cap persona que ho conegui o hi hagi participat, a part de les persones que duen a terme el bloc Som diferents... t'escoltem, i pel fet que això va creant un malestar innecessari a la nostra vila, entre els veïns i les veïnes, i, alhora, escalfa també el debat polític, que més que escalfar-se hauria de ser de col·laboració, portaré aquí els rumors que se'hi senten per Vallromanes.

Segons diuen algunes persones, el sopar que es va celebrar al Casal el dia de la dona treballadora era exclusivament per dones; cosa que desconec, jo pensava el contrari, però, sempre he tingut la sensació que era obert per tots dos sexes, dones i homes (seria lògic no fer discriminació per raó de sexe, especialment quan els sopars els fan les dones que reclamen precisament aquestes igualtats).

El cas és que es diu que al sopar, al qual, com ja he assenyalat, només hi havien dones, hi van entrar de cop dos homes del PP, i que la Sra. Lourdes Prims, cap de llista d'iVall, els va dir en to de broma que això no era lloc per a ells (en el sentit que només hi havien dones) i que els senyors del PP s'ho van prendre molt malament i que hi va haver una espècie de "pique" entre ells i ella. Segons aquests rumors, només hauria estat un malentès i no caldria escalfar més la cosa.

N'és l'unica informació de què disposo, tenint en compte que cap mitjà més se n'ha fet ressò. Doncs, així per mi, si les persones del PP i la Sra. Lourdes Prims no diuen res més al respecte, jo donaria per bona aquesta rumorologia pel bé de la convivència ciutadana i de la pau política en Vallromanes. Ja se sap, poble petit, infern gran.

Podem matar el tema aquí, o algú vol afegir, contradir, etc. aquesta rumorologia?

dimarts, 13 de març del 2007

Hi passen aquestes coses, a Vallromanes?

Sembla ser que el dia de la dona treballadora, va succeir al nostre poble quelcom que va alterar les persones del PP de la nostra vila. Segons els rumors i segons altres comentaris que no són pas rumors, va haver-hi un acte que, presumiblement, podria ser titllat de discriminació per gènere o ideologia o adscripció política, o vagi vostè a saber. Si això és tal que així, caldria demanar explicacions, aclariments i, en darrer extrem, reparació. Jo, com a vilatà, exigeixo que hi hagi, com a mínim, un aclariment dels fets; jo pago els meus impostos i tinc dret a saber que fan els meus representants de l'ajuntament, i a tenir constància de totes les conductes presumptament no acceptables que s'hi donen:

10.03.07

Bloc del Partit Popular de Vallromanes

DISCRIMINACIO...NO GRACIES

CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA

CAPITULO SEGUNDO

Derechos y libertades
Artículo 14
Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación
alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

Desprès del pobre exemple de tolerancia i respecte cap a les persones que varem tenir ocasio de patir el passat dia 8 de Març al casal, per part de la candidata dels Independents(Sra. Prims), hem cregut oportu fer-li cinc centims del que la constitucio espanyola diu sobre els drets i llibertats de les persones.

En primer lloc, voste no es ningú per decidir qui pot assistir a un acte public obert a tothom.

Segon, per aspirar a ser alcalde, es te que tenir mes "ma esquerra" a l'hora de dir les coses a la gent.

Tercer, encara que no es coincideixi en idees o en projectes politics, mai es te que tractar amb despreci a cap rival politic.

Quart, despres de veure la seva actitud tant intolerant, ens queda confirmat que voste no mereix la confiança del ciutada.

Com hem dit en moltes ocasions,Vallromanes no es nomes d'uns quants, Vallromanes ha de ser un poble obert, modern y dinamic on els veins es sentin escoltants, aixo nomes es pot aconseguir amb persones que verdaderament defensin els interessos del poble per sobre dels interessos personals.



4 Comentaris:

Joan

Hola Jordi,
ens varem apuntar al sopar dues persones un cop varem saber que era obert a tothom.

La rao per la que no volia que seiessim a taula nomes ho pot saber ella, pero sigui la rao que sigui, el gest es molt preocupant en una persona que te un carrec public i que opta a l'alcaldia, doncs recorda les maneres de procedir d'altres temps.

salutacions

Joan Arisa

13.03.07 ás 07:31


Polillo

Pienso que "los propietarios de Vallromanes" y los que así se sienten, deberían redactar una lista de las personas a las que permiten asistir a actos públicos o para el público. Así quedaría claro de una vez por todas quien es el público y quien no. Tambien deberían añadir si aceptan el bilingüismo o no. Por lo que parece en ese cortijo de mala copia, la razón no es la misma, depende de quien provenga o en la lengua que se proclame. Claro está que inmediatamente a la publicación de la lista, se debería dar a todos sus componentes el trato de turistas, es decir que no paguen impuestos en esta localidad y que se haga extensiva la propuesta para Cataluña, a lo mejor, como para estos mezquinos lo que mas les interesa es la pela, a lo mejor, repito, cambiarian de actitud aunque la educación fuera solo, no por que la tengan, sino causa de una educación ficticia pecuniaria. Estimat senyor de Can res, ja sap vosté la dita catalana que diu: de porc i de senyor s'hi ve de mena. i ser senyor a molts indrets de la nostra estimada terra, es considera precissament per rao de naixement, educació, llengua, etc. Es per aquestes petites coses que molts cops, fa vergonya ser catalá arreu del mon. Li recomano que no fagi programa, tant sols reparteixi gratuitament (aixo si) una copia de rebelio a la granja de Orwell. mes d'un es sentirá identificat i pot ser reflexioni donant el seu vot a qui deixi de mantenir l'estil caciquil, tot vetllant perque els seus fills no pateixin el mateix vegonyos estil que reflecteixen els porcs, protagonistes del llibre.

Y a los caciques decirles: que somos muchos más de can res que de sus afamados y protegidos canes y que el día que nos toquen las narices, esos que vamos a dormir a sus pueblecitos y que nos tienen marginados pasando una larga prueba de forasteros... vamos a decidir a ver quien gobierna nuestro pueblecito que por pagar los impuestos nos han otorgado como nuestro.

Un més de can res

13.03.07 ás 00:01


Jordi Gomara (itaca2000)

Val, gràcies. No m'havia adonat que el post havia estat renovat. Ara s'entén millor crec; encara que hi falta un aclariment. Segons tinc entès (per la rumorologia vallromanina), tres persones del PP van anar a sopar al Casal el dia de la dona treballadora (perquè hi havia un sopar per qui volgués assistir) i no els va deixar seure (la Sra. Prims d'iVall) per sopar, no sé si per ser homes o per ser del PP. No sé si és així, però els rumors són els rumors, a vegades poden ser certeses, a vegades mitges veritats, etc.

Evidentment, no es pot admetre cap discriminació per qüestió d'idees ni de sexe, etc.

Salutacions

12.03.07 ás 21:31


Jordi Gomara (itaca2000)

Hola, de qui parleu, si es pot saber? Tenint en compte que hi esteu assenyalant amb el dit a algú però no hi dieu a qui.

10.03.07 ás 16:01

dilluns, 12 de març del 2007

Silenci i foc



Aquest silenci m'estranya, ningú se'n fa ressò, ressò de res. Aquest és un silenci estrany, com d'amagat; vull dir que amaga quelcom dins seu. Escrius comentaris als blocs, però ningú no respon. Els blocs callen, els webs també. Vaig aprendre que després del silenci ve la pólvora. Tindrem un gran foc o tothom callarà per sempre? Espero que no.

Al poble se sent la remor, però una remor callada i quieta, tal vegada res, tan sols una remor que es transforma en rumors, la gent murmura pels carrers i en el Casal, dins la Carpa no se sent res: només silenci i pols, brutícia i deixadesa. Des de l'ajuntament també callen, malgrat que tenen tantes coses a dir.

I el poble, no ha de dir res? I els pares i les mares, que es troben les forces de l'ordre públic sotjant quan necessiten deixar els seus fills o les seves filles a l'escola. Encara recordo quan l'alcaldessa a la Carpa va dir que no hi hauria cap problema perquè els pares deixessin els seus fills a l'escola, malgrat no s'hi fes aparcament, doncs s'hi podria entrar amb el cotxe i aturar-se uns minuts per deixar el teu fill o la teva filla a l'escola.

Les promeses sempre són promeses, però després tot es perd dins l'aire. Dins l'aire espès del silenci. En la realitat no t'hi deixen aparcar. En un poble petit, amb 2200 habitants, necessites caminar gairebé un quilòmetre per a poder deixar els fills a l'escola. No hi ha tolerància, no hi ha preocupació, no hi ha interès; el ciutadà no és ningú per als poders. La gent que treballa ha de fer malabarismes per poder deixar els fills a l'escola; els horaris estrenyen la gent.

No hi ha llibertat, no hi ha possibilitat de participació de les persones en el que és seu, els que cobren de les butxaques nostres, els que treballen a les nostres ordres, són els que fan el que volen -els que fan i desfan; per exemple: casals petits i tu no has tingut possibilitat de triar-ne- i els que oprimeixen la teva llibertat i la teva sobirania. No som res pel poder. Però callem com un ramat obedient i ben domesticat. Ens estan guanyant la partida i nosaltres callats i alienats. El POUM segueix el seu camí maleït de manera inexorable. Tots en som de culpables. El nostre silenci ens fa còmplices; i més tard, ens en farà víctimes.

Tal vegada parlarem a les urnes, o el nostre silenci també se'n farà sentir? El nostre dret a l'abstenció serà un càstig per al poder? Lamentablement, no. L'abstenció, com a acció directa, només serveix quan tothom la practica. Lamentablement, no. Lamentablement haurem de tornar a votar perquè ens continuïn mantenint en el silenci, per seguir sent un ramat ben domesticat per a pagar i callar. El nostre silenci ens fa còmplices; i més tard, ens en farà víctimes.

Fotografies: Jordi Gomara
  1. Albada després de l'eclipse lunar. Vallromanes
  2. Festes de Sant Miquel 2006. Vallromanes
___________________________________

Enllaços relacionats (... i el silenci continua):

dissabte, 10 de març del 2007

David Ricart emplaça totes les forces polítiques a un debat del POUM davant la ciutadania de Vallromanes

Per la gran transcendència de la proposta i la importància que hi radica, cal que tots els mitjans del poble ens en fem ressò:

Davant la situació actual de redacció del POUM, al que s’han presentat més de 700 al•legacions, i malgrat això l’equip de govern sembla decidit a no modificar les seves intencions, David Ricart demana un debat públic sobre el POUM. Ricart emplaça als candidats i candidates de totes les forces polítiques de Vallromanes a portar el projecte del POUM a debat davant de tota la població, el debat es podria fer al Casal. Segons el nostre candidat, portar el POUM a debat seria una demostració de voluntat de participació ciudadana per part de l’equip de govern.

Com podem veure, el candidat a l'alcaldia per MxV-ERC, David Ricart, demostrant la seva sensibilitat pel futur de la nostra vila, està intentant un darrer esforç perquè el POUM que ha tirat endavant el govern municipal, sense la transparència i la participació necessària del poble, pugui ésser debatut convenientment per part de totes les vilatanes i de tots els vilatans.

Ara són tots els partits polítics de Vallromanes i els seus candidats i les seves candidates, inclosos els que estan al govern municipal, els que han de demostrar si realment estan per la feina de la participació ciutadana o si el que volen fer és tapar-se els ulls davant una realitat que embarga les nostres esperances de futur.

David Ricart, i amb ell, MxV-ERC fan aquesta aposta decisiva i valenta. La resta de partits, segons la seva reacció, poden quedar en evidència davant les properes eleccions municipals. Si els partits polítics de Vallromanes estan realment per la participació ciutadana i no per les ànsies de poder, han de demostrar-ho ara, sumant-se a la petició de David Ricart. Si no ho fan, deixaran ben clar davant tots els vilatans que no els interessa discutir res amb el poble i que l'únic que volen és ocupar una cadira a l'ajuntament.

Els partits polítics que tan presumeixen de voler la participació de tots els vilatans quedaran ben retratats de cara a les eleccions si no participen en aquesta decisió de revisar el POUM davant els veritables amos del poble, els seus habitants; nosaltres som els que hem de dir el que volem o no per al futur del nostre poble.

Bravo David Ricart!, tens tot el meu recolzament, espero que si la resta de candidats no responen a la teva demanda, tinguin el càstig que es mereixen en les properes eleccions municipals.

Hem de fer valer la nostra força, fer que s'escolti la nostra veu, no podem deixar que facin amb nosaltres el que els vingui en gana a les persones que ens representen. Cal donar suport a la iniciativa de David Ricart de revisar el POUM davant qui té la plena sobirania del poble: nosaltres, els vilatans i les vilatanes.

_________________________

PD: Jo proposaria que el debat es fes a la Carpa, no al Casal, tenint en compte que l'aforament del nou Casal és evidentment molt petit per a dur a terme qualsevol acte relativament multitudinari en relació a la quantitat d'habitants de Vallromanes
_________________________

PODEU CONSULTAR TAMBÉ LA WEB DEL POUM DE JOSEP SAGARRA

dissabte, 3 de març del 2007

Aclariment al comentari sobre la inauguració de l'exposició de fotografia al Casal de Vallromanes

Vull afegir una explicació sobre el meu article d'informació anterior que parlava de la inauguració de l'exposició de fotografia al Casal de Vallromanes. I és que, remirant-m'ho, he pensat que potser hi ha gent que podria sentir-se molesta perquè no surt en cap de les fotografies que hi han penjades. Així que volia aclarir que només n'hi he posat les que han sortit bé.

Lamentablement la càmera que va fer les preses estava mal programada (amb un programa d'exposició llarga) i en moure'ns les persones que hi havíem a la celebració, la major part de les fotografies han quedat inservibles; les úniques que han quedat bé són les que estan reproduïdes a l'article anterior.

Així doncs, vull deixar ben clar que és només per aquest motiu, i no pas cap altre, que no hi surten totes les persones que van assistir i participar a l'acte.

divendres, 2 de març del 2007

Inauguració de l'exposició de fotografia al Casal de Vallromanes

El proppassat dia 23 de febrer, es va celebrar al Casal de Vallromanes la inauguració de l'exposició de fotografia, commemorativa dels 10 anys del Premi Sant Miquel de Fotografia que organitza cada any l'Associació d'Amics de la Fotografia amb la col·laboració de l'Ajuntament. Per aquest acte la Regidoria de Cultura amb la direcció del Casal va convidar els assistents a cava i un petit refrigeri.

L'acte va ser anunciat amb anterioritat a la pàgina web de l'ajuntament i a la pàgina d'Amics de la Fotografia i va comptar amb un grup nombrós de veïnes i veïns de Vallromanes. Cal destacar l'assistència de l'alcaldessa, Maria Cabot i el seu marit Joan Andreu, la regidora de Cultura, Adelina Zabalza, la regidora de Medi Ambient, Lourdes Prims, el seu marit i vocal de l'associació, Xavier Presa, la directora del Casal, Mònica Fabregat, el vicepresident de l'associació, Jordi Insa, la tresorera, Núria Sandalinas, i, d'entre altres, el secretari de l'associació Jordi Gomara. Hem de dir que va ser un acte prou agradable, i entranyable especialment pels membres de l'associació d'Amics de la Fotografia de Vallromanes.

Aquesta exposició restarà oberta fins el dia 31 de març d'enguany.

Podeu veure un recull de fotografies a continuació:

dimecres, 7 de febrer del 2007

Notícia de la web dels socialistes de Vallromanes

Isabel Erenas encapçalarà la candidatura del PSC a Vallromanes

Erenas: "Hem treballat molt per aconseguir infraestructures que no teníem, i ara cal seguir al govern per a mantenir-les bé i a l'abast dels vilatans i també per incidir i millorar els serveis a les persones".

Isabel Erenas tornarà a encapçalar la candidatura dels socialistes a Vallromanes les properes eleccions municipals.

Aquesta serà la tercera vegada que Erenas encapçali la candidatura. Actualment és primera titent d´alcalde, responsable de les carteres de Sanitat, Serveis Socials i Ensenyament.

Erenas comenta que es torna a presentar amb l´objectiu "d´acabar la feina començada i continuar mantenint l´estabilitat al municipi".

"Hem treballat molt per aconseguir infraestructures que no teníem i ara cal seguir al govern per a mantenir-les bé i a l´abast dels vilatans i també per incidir i millorar els serveis a les persones" , comenta.

Isabel Erenas va néixer el 1968, és casada i té un fill. És llicenciada en Farmàcia, camp al qual dedica la seva feina professional. Porta 13 anys vivint a Vallromanes.
(Extret de: PSC de Vallromanes)

Allò que vull recordar-li a la Sra. Erenas és que quan es fa un pacte, que a més va ser "anunciat" abans de les eleccions, s'ha de mantenir la corresponent lleialtat, evitant, així, espectacles i successos lamentables com els que va significar la famosa moció de censura ocorreguda al nostre poble. El canvi de govern, en aquell moment, va donar com a resultat que no es portessin a terme promeses vingudes de la mateixa Sra. Erenas (recordo les seves paraules al menjador de l'antiga escola). Promeses com mantenir el camp de futbol on és, per evitar perdre més espais al centre del poble (de moment hi és, però hi ha gent que li té una mania persecutòria, i només cal mirar-se el POUM), promeses com construir un vial que accedís des del carrer de l'antiga escola a la nova en línia recta (per tal que la nova escola restés ubicada gairebé a la mateixa distància que l'antiga des del centre del poble i que hi haguessin, d'aquesta manera, uns aparcaments en condicions per tal que els pares hi portin els seus fills amb les mínimes condicions possibles i on hi poguessin accedir els autocars que recullen i retornen els nens a l'escola). El vial d'entrada i sortida que s'ha construït finalment resulta bastant ridícul, a causa que no permet l'aparcament i és realment estret especialment a la sortida. L'entrada principal a l'escola tampoc ha estat duta a terme en el lloc que es va dir que s'hi faria, que era mirant cap a l'escola antiga, cosa que hagués estat possible fent el vial en qüestió.

Espero que els errors comesos serveixin per a no repetir la història, com el fet que s'hagi fet un Casal amb una sala polivalent que com a teatre deixa molt que desitjar, haguda compta del número de seients que ha disminuït mentre la població continua creixent, o la construcció d'una pista polivalent esportiva de bastant baixa qualitat, que forma bassals d'aigua quan plou i que ni tan sols és coberta. Això només per posar alguns exemples.

Doncs així, intento fer arribar el meu missatge a la Sra. Erenas, pregant-li que tingui memòria d'aquest període que no ha estat adequadament bo per al poble i que, si se'ns ha de tornar a representar a casa nostra, la Casa de la Vila, cal recordar que com a representant s'ha de fer una política transparent, participativa, escoltant la gent, que al cap i a la fi, és la que "contracta" i paga els seus representants a l'ajuntament i fer tots els possibles de recollir al màxim totes les propostes dels covilatans fent-lo en totes les vies de participació oberta i real que correspongui.