Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xavi Moya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xavi Moya. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Vallromanencs, vallromanesos i/o vallromanins



Quan jo vaig arribar a viure a Vallromanes, li preguntava a la gent gran que coneixia i que, o bé havien estat vivint sempre a la vila, o bé venien a estiuejar des de molt petits, quina era la manera de dir-se de les persones de Vallromanes, si vallromanesos o vallromanencs que són les dues accepcions que a mi em sonaven com a possibles. Aquesta pregunta també la vaig dirigir a persones de l'ajuntament. De totes elles, no hi vaig trobar cap que sabés donar-me una resposta. Anys després, crec que va ser el dia de la inauguració del Casal, vaig sentir dir a l'alcaldessa en el seu discurs vallromanins tot referint-se als habitants de Vallromanes. No us ho puc assegurar del cert, però gairebé estic del tot segur que va ser la primera vegada que vaig sentir tal denominació a la meva vida. Sincerament a mi el mot (gentilici, en aquest cas) em va semblar lleig, potser perquè mai no l'havia sentit (i al meu cap ja s'havia quedat el gentilici vallromanenc, que confesso obertament que és el meu preferit) o, tal vegada, perquè el relacionava amb el gentilici de Barcelona que, com sabeu, és barceloní, el qual em sembla bastant cursi.

A mi espontàniament se m'avenia com a més lògic el gentilici vallromanès, o bé, en tot cas, vallromanenc, especialment per una raó, en aquell moment, per mi evident:

Si ens fixem en el gentilicis vallromanès i vallromanenc veurem que conserven una semblança més gran amb el topònim Vallromanes que el gentilici vallromaní. Vallromanès conté exactament les mateixes lletres i vallromanenc només canvia la "s" final pel parell "nc". Vallromaní, però, sofreix una transformació més acusada al perdre'n totes les dues darreres del topònim, les lletres "e" i "s", que passen a ser substituïdes per "í". Aquesta raó, que no disposa de cap cientificitat lingüística, és una de les que em va fer suposar que als habitants de Vallromanes no se'ls podia dir tal cosa com vallromanins. Evidentment és un raonament i una opinió personals i que, per aquest motiu, té més un caràcter anecdòtic que no pas una altra cosa. També és cert que a d'altres municipis i contrades el topònim i el gentilici no tenen res a veure entre ells des d'un punt de vista gramatical, sinó que les arrels del gentilici han d'anar a ser buscades a temps remots. Per exemple: ilerdense que ve de l'antiga Ilerda però que avui dia s'anomena Lleida, per a referir-se als lleidatans, o, més rocambolesc encara, egarenc o egarense tot just per a referir-se als terrassencs per l'antiga denominació de Terrassa que era Ègara.

Ja quan estava acostumat a que m'haguessin batejat com a vallromaní, i quan vaig començar a buscar enllaços sobre Vallromanes per dur a terme el bloc Espai Vallromanes -el qual esteu llegint en aquest moment- em trobo amb la pàgina sobre Vallromanes a Viquipèdia i llegint-la vaig veure que el gentilici que hi apareixia era vallromanès/vallromanesa. Ara ja no em sonava bé aquest perquè ara jo ja era un vallromaní. Pel fet que la pàgina estava molt incompleta i la informació no s'hi havia renovat des de feia molts anys, vaig pensar que es tractava d'un error i vaig rectificar el gentilici, posant-hi vallromaní/vallromanina. Gairebé immediatament m'escriu un administrador de Viquipèdia dient-me que aquest gentilici era incorrecte perquè a totes les fonts oficials apareixia el gentilici vallromanès. Jo li vaig argumentar en base a l'ús que s'havia fet de "vallromaní" des de pàgines d'internet d'escriptors de Vallromanes, de partits polítics, etc., i fent-li saber que el mateix lingüista i veí nostre Víctor Pàmies s'havia sorprès quan cercant informació sobre la nostra vila s'havia trobat amb un text que denominava "vallromanesos" als habitants de Vallromanes, i que, fruit d'això ell va comentar que faria les recerques pertinents per a descobrir el gentilici correcte. De manera "preventiva" vam posar a la Viquipèdia totes dues accepcions com a vàlides fins que Víctor Pàmies acabés la seva recerca, malgrat que l'administrador de Viquipèdia que vigila, entre d'altres, la pàgina de Vallromanes, no ho veia massa clar, tenint en compte que ells sempre es basen en argumentacions sòlides i/o en fonts oficials o fidedignes. Uns dies després li pregunto a Víctor Pàmies sobre el tema i em contesta que Sergi Santjoan, un altre lingüista i escriptor del poble havia argumentat en un dels seus llibres el gentilici vallromanès com el correcte i que així ho havia comunicat a Xavi Moya de l'ajuntament. Això el poso en coneixement de l'administrador de Viquipèdia i passo a esborrar-hi vallromaní.

Però mentrestant, Víctor Pàmies s'havia dirigit a l'Institut d'Estudis Catalans perquè s'hi pronunciessin perquè l'escriptor Toni Ibáñez insistia en que a ell li semblava que el gentilici havia de ser vallromaní. Al final, resulta que des de l'Oficina d’Assessorament Lingüístic de la Secció Filològica de l'Institut d’Estudis Catalans li contesten a Víctor Pàmies que tots dos gentilicis són des d'un punt de vista gramatical correctes i que poden ser utilitzats i conviure ambdós perfectament. O sigui que podem dir-nos, segons aquest organisme, vallromanins o a vallromanesos, indistintament, en referir-nos a nosaltres mateixos com a vilatans de Vallromanes. La cosa no acaba aquí, sembla ser pel que diu Víctor Pàmies que Toni Ibáñez al programa Capvespre de Ràdio Vallromanes ha parlat del tema i que Joan Andreu, marit de l'alcaldessa, ha manifestat que vallromanès era el que li sonava com a gentilici de Vallromanes. Però vet aquí que, que quan anava cap a la ràdio, Toni Ibáñez s'ha topat amb una persona gran del poble que deia que vallromanenc era el gentilici dels habitants de Vallromanes.

Arribats a aquest punt, a mi particularment em sembla que ja dóna igual que ens diguem vallromanins, vallromanesos o vallromanencs. Tenint en compte que gramaticalment totes tres accepcions són del tot correctes, i tenint en compte que serà molt difícil trobar una font fidedigna per esclarir el tema, crec que cadascú és lliure d'utilitzar la denominació que li vingui en gana i que totes poden conviure-hi, de la mateixa manera que hi conviuen ilerdenses i lleidatans o egarencs, egarenses i terrassencs. Si al final ha de quedar un gentilici en concret que sigui el que marqui la tradició oral al llarg de les dècades o els segles venidors, sempre i quan no sigui imposat des de les "altes esferes" a base de bombardejar-nos des dels mitjans oficials d'informació de la vila.

I, ja, per acabar, us proposo un joc: obriré una nova enquesta per tal que cadascú marqui el gentilici que li sembli més apropiat o li agradi més. Si bé és cert que aquesta enquesta no servirà de res més que de cosa anecdòtica potser pot gaudir, si més no, d'un caràcter lúdic. L'enquesta la trobareu en aquesta pàgina a la part superior de la banda dreta. Vinga, a contestar-hi.

Fotografia: Plaça de l'Església. Jordi Gomara, Vallromanes, 18 d'abril de 2007 a les 19:45 h.

dimecres, 2 de maig del 2007

Per la bona salut de la convivència entre veïns

Per la bona salut de la convivència entre veïns, almenys entre la majoria, si fos possible, voldria fer uns aclariments que em semblen prou importants sobre el meu post Parlaré del Ple:

Deixo passar el tema de l'altercat amb els dos membres de CiU (sempre em refereixo a ells com el fill de l'alcaldessa i el segon de llista perquè, sincerament, desconec els seus noms), i ho faig pels motius següents:
  • No m'agrada crear polèmica quan la convivència entre les persones pugui ser deteriorada, sense haver-hi un motiu que ho justifiqui
  • Entenc que tots estàvem prou calents després de com va transcorre el ple i pel tema que en ell s'hi discutia; vaig manifestar amb temps que la seva precipitada aprovació, sense avisar amb suficient antelació i sense debat previ, i a un mes de les eleccions, podria crear molt malestar al poble, i així ha succeït
  • No m'agrada crear enemistat amb persones que, a priori, em semblen correctes i a les que les tinc un cert respecte i amb les quals mantinc unes relacions cordials
  • Una de les persones implicades (de les dues de CiU) va deixar-me un missatge al telèfon (doncs aquest cap de setmana sabeu que no hi era) disculpant-se i fent-me saber que havia estat un malentès. Em va dir que si podíem quedar per parlar del tema per aclarir-ho però, honestament, crec que ara que les coses estan encara molt calentes, penso que val la pena deixar-ho córrer de moment i parlar-ho amb més tranquil·litat, si cal, quan tot s'hagi refredat una mica; no en va estic format com a psicòleg clínic i sé ben bé del que parlo
  • Entenc que si una de les persones em va trucar, parlava en nom de tots dos. Considero el gest molt elegant i penso que cal reconèixer-lo com a tal
  • També entenc que són amics de l'Antoni Ibáñez i, estant tots neguitosos com estàvem, tots dos van tenir un gest espontani quan jo vaig fer al·lusió a l'Ibáñez pel fet d'utilitzar aquests insults tan gratuïts i desagradables, i, potser vaig parlar més del compte, perquè, malgrat que tot el que vaig dir era veritat, no era segurament ni el moment ni l'entorn adequat; però s'ha d'entendre que també jo sóc humà i en aquell moment em va venir al cap totes les que l'Ibáñez m'ha fet a mi i a d'altres persones
Malgrat que vull fer aquest aclariments de les dues persones de CiU, mantinc el següent, mentre no es demostri el contrari:
  • La Sra. Isabel Erenas no va complir amb els seus compromisos en aprovar un POUM que explícitament conté la construcció d'habitatges al camp de futbol. Us faig saber que ella mateixa per telèfon em va assegurar que a aquest camp de futbol mai no s'hi construiria, doncs amb els vots d'Esquerra, PSC i els regidors que van sortir de CiU era prou per tirar enrere la proposta de la Sra. Cabot que, en aquell moment, volia construir-hi l'Escola Tres Pins. Davant d'un nombrós públic a l'antiga escola va deixar ben clar que el PSC sempre protegiria el camp de futbol per tal que no s'hi construís
  • La Sra. Isabel Erenas tampoc va complir el seu compromís, ja des d'abans de les anteriors eleccions municipals, de mantenir un pacte amb Esquerra per tal de vetllar per aquest tema i d'altres que ella considerava, i així ho manifestava, estaven en perill si CiU tornava a governar. El fet de portar endavant una moció de censura és la ruptura més gran que es pot entendre de trencar aquest pacte. I jo, com a votant d'ella, i en nom d'altres votants del PSC que així ho van manifestar a la Carpa el seu dia, dic que aquesta Sra. no mereix mai més la meva confiança, i no la mereix des del dia que va promoure la moció de censura, doncs d'aquella forma va truncar tots els projectes que s'hi estàvem treballant des de l'ajuntament -que no eren pocs-, menys afortunadament la nova escola, que, des de l'oposició (especialment la Sra. Violant Mascaró), i un grup de veïns que es van entrevistar amb comandaments de la Generalitat van poder tirar endavant.
  • L'Antoni Ibáñez no mereix cap dels meus respectes per insultar i ridiculitzar gent gran del poble al seu programa de ràdio, per insultar i agredir persones al carrer, per insultar-me a mi i a d'altres persones de manera contínua, amb anònims o fent-se passar per altres des dels ordinadors de l'institut on treballa generalment. Per mentir sempre sobre Esquerra i violar la imatge pública de les persones del poble que en són membres amb difamacions i calúmnies terribles; però ja s'ho trobarà. Tot el que es fa a internet hi queda gravat. Lamento molt que d'una persona que té greus problemes en depengui una gran part d'adolescents, doncs sabem que l'adolescència és una època molt difícil per a les persones
  • El sr. Xavi Moya ha entrat repetidament al meu bloc per dir mentides i, mentre no reconegui la veritat, sento també considerar-ho persona "non grata"
  • El darrer Ple, on es va aprovar el POUM em va semblar un acte molt poc democràtic (malgrat que l'actual legislació així ho permet) i una representació teatral de presa de pèl al ciutadà, doncs quan es té un vot de més, i sense consulta popular, valdria més la pena estalviar patiments a la ciutadania. La democràcia "no és això, companys, no és això, ni el comerç que es fa amb els nostres drets..." (el mestre Lluís Llach)
Sobre la meva malaltia psicològica, vull aclarir que pateixo una crisi d'ansietat amb fòbia social pel fet d'haver patit pressions molt fortes al meu lloc de treball mentre exercia com a delegat sindical (cosa que estant penat per llei ni tan sols vaig denunciar), que, en conseqüència, no sóc pas cap boig, ni cap persona estranya, però sí que és cert que estic inhabilitat (almenys temporalment) per exercir cap feina que requereixi un esforç continuat i que sóc exageradament tímid, doncs sabreu que quan hom passa aquest tràngol al lloc de treball queda molt cremat. Que, per aquest motiu, i, pel fet que vull conservar-me el més "independent" políticament possible, he rebutjat totes les ofertes d'estar a cap llista dels partits polítics del poble que m'ho han demanat.

I sí que col·laboro amb el poble en tot el que puc. Sóc membre de la Comissió de Cultura, malgrat que des de fa molt temps no m'avisen de les reunions des de l'ajuntament, ells sabran. Sóc el secretari de l'associació Amics de la Fotografia de Vallromanes, entre d'altres coses que faig fora i dins del poble i, per si fora poc, mantinc, si més no, aquesta pàgina que ve a suplir una gran mancança d'informació, de participació i debat que hi existeix des del propi ajuntament. Aquest és en principi l'única intenció d'haver creat aquesta pàgina, i us ho dic amb tota la sinceritat del món. Això no implica que, com qualsevol de les persones que poden escriure en ella (a saber: qualsevol vallromaní o qualsevol vallromanina que així ho vulgui), manifesto i manifestaré quan calgui, doncs sóc humà, les meves preferències polítiques, etc. Ni tan sols modero ni esborro comentaris. O sigui que és cent per cent participativa.

Salutacions cordials a totes i a tots, almenys a aquelles persones que s'ho mereixin

dijous, 26 d’abril del 2007

Parlaré del Ple

Sé que molta gent està esperant, més que mai, que parli sobre el Ple d'ahir a l'ajuntament de Vallromanes; el número de visites ho delata. Però ara estic molt ocupat, demà rebo uns amics d'Estats Units i hi tinc molta feina.

Però parlaré de la traïció de la Sra. Erenas que va prometre que mai no es construiria en el camp de futbol, i, tanmateix, ahir va votar un POUM que estableix construcció d'habitatges en el camp de futbol (que consti que jo la vaig votar; tinc dret a sentir-me traït i a denunciar-ho públicament)

Parlaré de la violència que van manifestar contra mi el fill de la Sra. Cabot (president de CiU) i el segon de llista del mateix partit quan vaig manifestar les meves opinions sobre l'Antoni Ibáñez en assabentar-me que havia insultat al secretari d'organització d'ERC perquè va fer una pregunta al Ple (tenint en compte que era un ple extraordinari per tal que la gent no hi pogués parlar; el secretari d'organització d'ERC al final del Ple li va preguntar a la Sra. Alcaldessa si ella era la persona que podia donar o no la paraula en un ple extraordinari, ella el va fer callar i es va negar a contestar)

La qüestió és que el president de CiU i el segon de la seva llista (jo ignorava que ho fos i em va sorprendre molt en saber-ho -per motius que ja hi faré constar-) van gairebé caure sobre mi (com si volguessin pegar-me) quan jo vaig manifestar les meves opinions sobre el sr. Ibáñez, al·legant que era amic d'ells (dels pocs que deu tenir al poble, per cert); em vaig sentir agredit, si més no, psicològicament, tenint en compte que pateixo una malaltia psicològica de la qual el sr. Ibáñez s'ha burlat en repetides ocasions en comentaris als meus blocs; tinc proves d'una fotografia meva trucada fent-me passar per boig i penjada al seu web en un moment determinat, la qual va esborrar quan va adonar-se que jo ja l'havia vist

El sr. Ibáñez va dir "porc" al Secretari d'Organització d'ERC i li va preguntar en quina "quadra del poble vivia amb la seva familia", el sr. Ibáñez que com bé sabem els vilatans es dedica a insultar tant a la gent gran com a qualsevol individu del poble quan li sembla oportú, tant de paraula, com al seu programa de ràdio, etc. De fet la majoria de participants que l'acompanyaven al seu programa de ràdio el van abandonar fa temps. Vegeu el seu post insultant. (He guardat còpia del seu post per si després l'esborra o el canvia, doncs no seria la primera vegada que ho fa)

El sr. Ibáñez semblava diferent abans, però no ho era; tan sols era una de les seves conegudes disfresses (en sabem de coses molt grosses que són del tot públiques, però les quals jo desconeixia doncs, quan van produïr-se encara jo no vivia a Vallromanes). Deia que llegia Chomsky, parlava i escrivia en contra de la partitocràcia, en contra del poder, etc. Quan CiU li va proposar formar part de la seva llista, va esborrar tots els articles que tractaven sobre aquests assumptes del seu web. (Encara el tinc enllaçat al meu web aturat de fa anys, que haig de reconstruir, parlant d'ell com "un intel·lectual compromès"; cosa per la qual ell em va felicitar)

Parlaré de les mentides que em va dir el sr. Xavi Moya, cap del Gabinet de Premsa de l'Ajuntament segons unes presumptes converses, diu ell, que ha mantingut amb mi sobre les suposades incorreccions, diu ell, que hi han al meu bloc; cosa que jo li vaig negar públicament. Aquest senyor mai no dóna la cara; mai no ha parlat amb mi sobre tal assumpte, quan s'ha apropat a mi només ha estat per fer brometes i "risitas" sobre qualsevol bestiesa

També parlaré de quan l'alcaldessa va dir al ple "tranquils el camp de futbol no es convertirà en un 'ghetto', perquè no només hi hauran habitatges de protecció oficial per als joves, també hi hauran altres tipus de construccions"; diversos joves es van sentir prou molestos pel comentari sobre el "ghetto"

També parlaré sobre el poc sentit de democràcia i consens que es va respirar al ple per part de l'equip de govern, especialment quan l'alcaldessa diu: "nosaltres tenim el poder i hem fet un POUM com ens ha semblat que havia de ser, si haguessin estat al poder altres forces l'haurien fet diferent", i de la manera que quan es cansa de sentir els arguments de l'oposició diu: "passem a les votacions". La tristesa de ser un ciutadà i la impotència de veure que els que tenen el poder manifesten la seva superioritat sobre el que pugui opinar el poble, que, a les postres, és qui té la sobirania plena en teoria, només per un vot de diferència. La democràcia funciona pel sistema del rodet pel poder.

En parlaré, us ho prometo, en parlaré, i diré moltes coses

Aviso que si rebo qualsevol tipus d'agressió psicològica i/o física, aquí estan enumerats els possibles responsables, perquè el que vaig sentir/patir ahir va ser molt fort. I ho denunciaré per suposat