Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PSC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PSC. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Què és el que el silenci ens està dient? (i el POUM continua...), ui!, i més coses...

Ho faig saber des del principi, aquest article serà llarg, però sota el meu judici prou sucós. Així que us animo a que tingueu paciència i us ho llegiu amb deteniment de principi a fi.

Des de l'assemblea que per a tot el poble va dur a terme MxV-Esquerra, m'atreviria a dir que no hem tornat a saber res més del que passa, a part dels gentilicis (també aquí), del tema de la rotonda, de la pàgina de Viquipèdia i de Wikipedia sobre Vallromanes, de les fotos de la Festa Major aportades majoritàriament per Víctor Pàmies, de les fotos de la 4a. pedalada de muntanya aportades per Josep Maria García i de les fotos del Centre Excursionista. Poca cosa més. Per cert a la franja dreta d'aquesta pàgina on estan els enllaços, a l'apartat d'Altres pàgines sobre Vallromanes, ja hi trobareu permanentment l'enllaç a les fotografies que va duent a terme el Centre Excursionista junt a l'enllaç que hi figura de fa temps del grup de fotografies sobre Vallromanes.

Ens agradaria que aquesta associació compartís les seves fotos dins la pàgina de fotografies de Vallromanes. En aquest sentit, us comuniquem que els hem fet arribar la invitació corresponent però de moment no han mogut cap fitxa. També volem fer públic que el Sr. Antoni Ibáñez era membre del grup de fotografies de Vallromanes i va ser esborrat per error; això que estàs fent coses en el panell d'administració i cliques sobre un botó sense adonar-te'n. Immediatament li vam fer arribar de nou la invitació, disculpant-nos d'haver-lo esborrat accidentalment i convidant-lo, com ja hem fet d'altres vegades, a que publiqui, d'entre les seves fotografies, les que ell cregui adients al grup de Vallromanes, ja siguin aquestes de paisatges, d'actes organitzats al poble, entre d'altres per CiU, de persones, de denúncia política i/o social, etc., pel motiu que té bones fotografies i la seva aportació seria, per suposat, molt bon rebuda al grup com seria la de qualsevol persona que vulgui i pugui aportar també el seu material fotogràfic sobre Vallromanes, la seva gent, la seva història i sobre allò que cregui convenient per tal d'anar duent a terme aquest arxiu fotogràfic de la nostra vila. Però tampoc el Sr. Ibáñez ha contestat a la nova invitació.

Poques informacions i gairebé totes provenen de la pagina de CiU. Què dimonis li passa a aquest poble que es va deteriorant per moments?, no sols pel que fa a la qualitat de la seva infraestructura viària (hi ha carrers per on és impossible ja gairebé passar amb un cotxe que t'hagi costat de 30.000 € cap a endavant, que són la majoria en aquest poble, llevat dels 'tot terreny'). Vegeu aquest carrer del darrera de l'Escola Tres Pins i que obliga a passar en un sentit o en un altre a tots els pares i que té unes esquerdes i uns forats monumentals. Si us plau, quan s'arreglaran aquests carrers? Potser amb els diners de la Diputació? Ja no dic res del meu que des de les darreres pluges sembla un barranc, de ben segur que em preocupo més de l'interès general que no pas del meu propi, malgrat que també els meus veïns i jo -que paguem els mateixos impostos proporcionalment que la resta de vallromanesos, vallromanins i vallromanencs- tenim un carrer -que segons totes les informacions pertany al casc urbà- i no només és de terra sinó que és allò de més lamentable. Però bé, a part de les necessitats o interessos purament individuals i veïnals més propers, tenim el dret i l'obligació tots de vetllar per l'interès general del poble, del poble en el seu conjunt, del poble en les dues accepcions del terme.

La pàgina d'iVall ha despertat de la seva letargia per a donar-nos notícies, molt bé, ja era hora; agraïm, si més no, aquest esforç, amb fotografies incloses (no parlarem de la seva qualitat fotogràfica per si de cas... :-) ). Bé, esperem que hi continuïn informant, i que no es tracti pas d'un fet puntual.

ICV també ha parlat i ho ha fet per recordar-nos que han convidat a MxV-Esquerra a portar accions conjuntes (una aliança) contra l'aprovació definitiva del POUM. (Recordeu que, en tot cas, aquest POUM resta pendent de passar pel Ple de l'Ajuntament, o sigui, quan s'hagin complert els requeriments de la Generalitat, haurà de ser votat de nou per tots els regidors del consistori, digues-li "verificat", però tots i cadascú dels regidors hauran d'aixecar el dit -en un sentit o en un altre- al Ple per verificar-lo o no, quina diferència hi ha entre aprovar o no aprovar i verificar o no verificar? Doncs, així caldrà que els regidors de l'oposició diguin la seva i que tots els regidors de l'equip de govern hi siguin i a més tots tinguin la mateixa posició al respecte, cosa que imaginem que serà així, tanmateix... Llavors el POUM "està aprovat" però "no és vàlid" (no es pot executar), és que "sí però no" fins que no s'hi compleixen una molt llarga sèrie de condicions (al final d'aquest article us podeu descarregar el dictamen) i que desprès sigui verificat pel Ple. Els polítics són la repera, com es pot dir que ja està feta una cosa que s'ha de rectificar i desprès s'ha de passar de nou a votació i ha d'acabar revisant-lo de nou aquell organisme que políticament expressa que està aprovada tal cosa. Que m'ho expliquin!)

Bé, la qüestió és que, a hores d'ara, no sabem si MxV-Esquerra ha acceptat la invitació d'ICV o no i que en pensen fer. Lamentablement, haig de dir que, des de fa massa dies ja, pràcticament totes les pàgines web -menys la de CiU, i ara iVall que desperta del silenci, però per parlar-nos de coses no de massa transcendència a la vista del que hi ha- totes les pàgines, siguin o no blocs, resten mudes davant de temes molt importants, i això, a nosaltres particularment no ens agrada ni gens ni mica. Què és el que en està dient aquest silenci que potser parla per si mateix?

En aquest poble hi ha sis partits: CiU, ICV, iVall, MxV-Esquerra, PSC i PP, aquest darrer ja no té ni pàgina web, ni sabem si el formen les mateixes persones que figuraven a la llista o no; massa però massa poca informació en una societat democràtica on hom espera que el poble que hauria de decidir, si més no que estigui informat. Hi ha sis partits, d'aquests, dos són al govern municipal (CiU, iVall), un és a l'oposició (MxV-Esquerra), però la resta també continuen sent partits polítics del poble i per al poble (no?), tots van tenir els seus votants en major o menor nombre però s'hi deuen com a mínim als seus votants i tenen el dret i l'obligació de seguir fent coses pel poble malgrat no estiguin formant part del consistori.

Si estem a una democràcia representativa, tots els partits representen a una part de la població. Llavors per quin motiu el consistori no els té pas en compte? Els consulta alguna vegada? Per què no tenen un espai a la revista La Pinya on puguin expressar la seva opinió des d'un mitjà oficial? Per què no potser també un espai a Ràdio Vallromanes per tots els partits polítics? Si més no, per què no es fan debats a Ràdio Vallromanes -la ràdio de tots- amb la participació de totes les forces polítiques? Per què no es fa un ús d'informació oberta de tots aquest mitjans municipals perquè el poble estigui informat i, a més, aquest mitjans puguin promocionar-se i ser un exemple de participació i intercomunicació entre tota la població i per a tota la població? Per què dimonis no es dinamitzen aquests mitjans? Que la gent els pugui sentir com a seus, que despertin interès en la població, que siguin plurals, oberts i participatius.

En conclusió, totes les persones de Vallromanes tenen el dret, si més no, de participar en tots els processos polítics, urbanístics, etc. que els afecten. En aquest sentit, tots els partits polítics, que representen a persones i que estan també format per persones tenen el dret, i potser l'obligació, de participar en tots aquests processos. I tenen el dret, i potser l'obligació, de fer aliances en allò en que coincideixin per a fer més força en pos del bé de l'interès públic. No és bo que cap partit actuï de manera aïllada sinó és que ho fa amb pretensions electoralistes. No és bo actuar sol, l'experiència és una gran mestra, i l'experiència ens ho demostra. Cal fer aliances ni que siguin puntuals, en aspectes concrets, perquè la unió fa la força. Ja no comptem amb el PSC, perquè a hores d'ara ja no sabem ni qui són ni que pensen, no s'han comunicat amb la població des d'abans de les eleccions si no recordo malament, com a mínim la seva pàgina i la pàgina de la candidata resten mudes in aeternum. També ha desaparegut com ja hem dit la pàgina web del PP, tampoc apareix a les bústies cap informació d'aquest partit. No fan assemblees per al poble. Cap dels partits, llevat del grup MxV-Esquerra no fan assemblees, no informen a la població, no compten ni amb la nostra opinió, i això que només som poc més de 2000 habitants. Però ara hi ha un repte pendent, un repte prou important que representa quelcom d'extrema importància per al poble i la seva gent, i és saber que es farà amb aquest POUM que "està aprovat però que s'ha de rectificar i que desprès s'ha de verificar per tots els regidors del consistori i que, finalment, l'organisme que pretén dir que està aprovat -malgrat tot el que encara s'hi ha de refer- haurà de donar-li el vistiplau final".

Aquest és un gran repte, sens dubte, una part molt important de la població -ICV assegura que la major part- estem en contra d'aquest POUM, si més no, en contra d'una gran o petita part del seu articulat. Llavors caldrà fer alguna cosa al respecte. Les coses no són mai definitives i poden ésser objecte de recusació i de recurs. I la democràcia permet totes les formes d'acció directa per part del grup de ciutadans per a no admetre ser subjecte a una norma que hom creu que no és pas justa, correcta o adequada. La democràcia també permet que els partits polítics i d'altres organismes, institucions, etc., des de l'oposició o no, portin a terme totes les formes d'actuació pertinents per modificar, aturar o recórrer qualsevol acord de les institucions governamentals.

Per finalitzar, llavors, i després de totes aquestes argumentacions, demanem a tots els partits polítics que creuen que aquest POUM no ha satisfet la suficient participació ciutadana i/o que creuen que aquest POUM no és bo per la nostra vila, o que és millorable, etc., que facin totes les aliances possibles i necessàries per unir esforços amb la vista posada en el bé del poble i lluny de partidismes aïllants que minven sempre la força. Unió per ser més forts, amb participació del poble i, especialment, tenint al poble informat. Tal cosa no està passant ara mateix. Nosaltres tenim la confiança dipositada en MxV-Esquerra i en els altres partits que poden fer oposició des de dins o des de fora del consistori, i nosaltres volem respostes i volem saber què podem fer i de què manera hi podem participar.

diumenge, 27 de maig del 2007

MxV-Esquerra marca la diferència a les eleccions municipals

Més per Vallromanes-Esquerra Republicana de Catalunya (MxV-Esquerra), amb un 33,89% de vots, guanya les eleccions municipals de Vallromanes amb un marge important respecte a la segona força més votada, Independents de Vallromanes (iVall) que, per primera vegada, s'hi presentava per separat de Convergència i Unió (CiU), obtenint un 25,39% dels vots. CiU, que amb un 41,87%, havia estat la primera força a les eleccions anteriors de l'any 2003 passa ara a ser la tercera amb un 20,90% dels vots. El PSC perd els dos regidors que hi tenia i, tal com li ha passat a ICV-Verds, es queda a les portes d'obtenir un regidor. El Partit Popular (PP) que havia estat a punt d'obtenir-ne un al 2003 es distancia i perd un 3,8 per cent de votants respecte a les eleccions municipals anteriors.

Desprès de fer el recompte i aplicar la llei d'Hondt, la composició del Ple Municipal queda de la següent manera:

MxV-Esquerra: 5 regidors (347 vots)
iVall: 3 regidors (260 vots)
CiU: 3 regidors (214 vots)

MxV-Esquerra s'ha quedat tan sols a un 1,11% d'obtenir la majoria absoluta.

A continuació teniu la taula comparativa (amb els resultats i les dades de les eleccions del 2003 i del 2007) facilitada per Telenotícies Catalunya Informació



(Cliqueu aquí o a sobre de la imatge per a ampliar-la)


Potser ara no és el moment de precipitar-se a fer massa valoracions ni analitzar el perquè dels resultats. Tanmateix voldria portar a terme unes petites observacions, segons el meu particular punt de vista:
  • Crec que la davallada tan espectacular del PSC a nivell municipal (la qual podríem aventurar que no hauria estat d'aquest calibre si haguessin estat unes eleccions estatals o per a la Generalitat de Catalunya), és atribuïble a:
    • la moció de censura que van portar a terme amb CiU en contra de MxV-Esquerra durant els principis de la legislatura vigent, i conseqüentment, contradient totes aquelles promeses i el pacte anunciat amb MxV-Esquerra en el que ens vam basar gran part dels votants en aquella època del PSC.
    • la política de recolzament incondicional vers CiU que han portat a terme durant tota la part final de la legislatura, contradient, de nou, totes aquelles promeses anteriors i posteriors a les eleccions del 2003, com era el manteniment del camp de futbol enllà on hi és ubicat per no congestionar d'habitatges el centre, per no desmembrar la zona esportiva i per no perdre més espais sense construir al centre de la vila
    • per haver haver donat, en conseqüència, el recolzament i el vot incondicional a un POUM que és i serà nefast, si no hi posem remei, pels interessos d'un poble que ha de mantenir-se com a poble i no convertir-se en una ciutat congestionada
  • En cap cas, no desitjàvem un mal tan gran per a cap partit, però, com ja vam anunciar, el recolzament per part del PSC a CiU i la regidora no adscrita i al POUM li ha suposat el deixar de poder participar a la política municipal; doncs en els partits d'esquerra, principalment, els ciutadans dipositàvem i dipositem l'esperança de la protecció del patrimoni ecològic i la fi de l'especulació immobiliària. El PSC ha fet el contrari i ho ha pagat molt car; ells són els únics responsables del seu fracàs electoral. No ens agrada dir-ho, perquè són veïns, companys i fins i tot amics, però aquesta és l'única realitat. I ara a Vallromanes, només ens queda un partit d'esquerra i capaç de defensar el patrimoni natural i ecològic
  • La segregació d'iVall de CiU, és el que els ha donat, molt presumiblement, entre d'altres raons que no cal ara esmentar, la possibilitat de ser la segona força, empatada en regidors amb CiU. I malgrat el recolzament també incondicional a les pretensions de CiU, han guanyat en vots i regidors, malgrat que sabem que hi han d'altres condicionants, que repeteixo que ara no esmentaré, que hom pot entendre fàcilment que els ha portat a guanyar posicions. En tot cas, el fet que s'hagin presentat separats de CiU els ha afavorit en gran manera, doncs podem suposar que hi ha moltes persones que han cregut que això pot fer canviar el rumb de la política a Vallromanes, però, jo, particularment, i moltes d'altres persones tenim les nostres reserves en quan a la seva neutralitat respecte de CiU, i un pacte entre ambdós partits tornaria a posar en perill molts assumptes, com el del camp de futbol i, conseqüentment, la qualitat de vida del centre de la vila. Un pacte entre les dues forces portaria a seguir amb l'actual política. La política de grues a Vallromanes, etc.
  • CiU és, sens dubte, l'altre gran perdedor d'aquestes eleccions, doncs ha passat de 4 a 3 regidors en un poble on el Ple de l'Ajuntament ha augmentat en 2 regidors. Si ens fixem que al 2003 van aconseguir el 41,87% dels vots i ara han aconseguit el 20,90 ens adonarem que han perdut més del 50% de la seva força electoral. Tenint en compte que molta gent de Vallromanes no participa de la vida del poble (em refereixo a molta part dels habitants de zones com Can Galvany i Torre Tavernera, essencialment, segurament pel seu 'estatuts econòmic i social'), i per aquest motiu voten més a les sigles que a les persones, sumat al fet que a la llista s'hi presentava un conegut parlamentari, podem considerar que el càstig a la manera bastant arbitrària de fer política durant la legislatura encara actual ha estat més 'sonor' del que era possible predir. I per aquest motiu, aconsello i desitjo, perquè crec que els corresponc, i poden i ho deuen intentar, que facin introspecció i reconeguin els errors comesos, i especialment que vigilin amb quines persones del poble mantenen contactes i per les que es deixen assessorar tan freqüentment, perquè potser no són les persones més adequades ni les que miren pels interessos generals de Vallromanes
  • Per a poder continuar governant, a CiU només li queda la possibilitat de pactar amb qualsevol de les altres dues forces. La continuació de la política anterior seria nefasta pels interessos d'un poble que ha de mantenir un creixement "menys" que sostenible, o sigui que hauria d'apropar-se al creixement "0". Però ara no és moment de parlar de pactes. Durant els propers dies la 'cosa política' prendrà el rumb que n'hagi de prendre. Malgrat tot, el poble podem i devem vetllar perquè els diferents pactes no vagin en contra dels nostres interessos. I quan em refereixo al poble, dic al poble, no als constructors, ni inversos, ni agents immobiliaris, ni arquitectes, etc. Ells no són el poble, malgrat que alguns hi visquin. Ells són poble en la mesura que són ciutadans, els que ho siguin, però la seva força de persones individuals no s'hi pot veure multiplicada i/o amplificada pel fet que tinguin el poder dels euros, etc.
  • ICV no ha fracassat en absolut, tenint en compte que era la primera vegada que s'hi presentava. Al contrari han estat fregant la possibilitat de comptar amb un regidor a l'ajuntament. En tot cas, com a força nova, i pels vots obtinguts, crec sincerament que cal felicitar-los
  • El PP no és un partit amb el qual el nostre poble s'acabi d'identificar i la seva davallada significativa, encara que no espectacular, segurament es deu al fet que no havien pogut fer una llista amb gent censada a la vila i al fet que el seu candidat a alcalde, per aquest motiu, s'ha trobat molt sol a l'hora de portar la campanya electoral cap endavant. Segurament, les polítiques d'enfrontament del PP estatal també han pogut incidir en aquest tema, tenint en compte que som a Catalunya i no som un poble del cinturó industrial, malgrat que sent unes eleccions municipals en una vila petita, segurament no hi han tingut tanta incidència però sí potser alguna
  • Evidentment, el gran guanyador d'aquestes eleccions ha estat MxV-Esquerra amb un creixement espectacular i vorejant la majoria absoluta. Hem de felicitar el partit, la gran i profitosa feina dels tres regidors que han estat a l'oposició lluitant contra corrent durant pràcticament tota aquesta legislatura. Que van patir una moció de censura quan estaven portant endavant grans i importants projectes, molts dels quals els va aprofitar l'equip de govern que els va succeir, i que en tan sols 8 mesos de mandat i no amb tota la col·laboració que els corresponia van haver de patir el fet de passar a l'oposició, sense aquell marge temporal de confiança que se li respecta generalment a qualsevol força política i en unes condicions no massa grates per cap persona. Hem de felicitar David Ricart pel coratge que ha mantingut malgrat tantes pressions, mentides, anònims, mil i un intents de perjudicar la seva imatge i desprestigiar-lo com a persona per gent que està a l'ombra del poder però que va fent, etc. També cal felicitar la feina de les 49 persones, i d'altres més que no han sortit a la 'foto', que ho han cregut i ho han fet possible (entre membres de llista, del partit, membres de MxV, col·laboradors, simpatitzants i, especialment, votants.) que d'una manera o d'una altra han fet tot el que ha estat a les seves mans, que no sempre és fàcil, per tal que MxV, un grup de persones del poble, i Esquerra, un partit també de persones del poble, lluitant contra la inèrcia d'un poder ben establert en una vila petita (ja sabem com funcionen aquesta coses), que han intentat provocar un canvi cap a una política oberta i participativa. Cal felicitar-los efusivament, doncs la "gesta" no és gens menyspreable. I esperem de tot cor que aquesta feina tingui els fruits esperats i desitjats.
  • No ignorem que el fet que MxV-Esquerra pugui governar dependria en que els dos partits que no han guanyat els permetessin governar (valga la redundància), i/o els donessin el seu recolzament ni que fos puntualment; cosa que sabem, perquè no som ignorants, que no serà així. Hauria calgut una major representativitat de la voluntat popular perquè això hagués estat més factible. Em refereixo a que la llei d'Hondt elimina automàticament els partits menys votats, els quals, encara i així, són totalment representatius de la voluntat popular i, tanmateix, el vot d'un gran nombre de persones al final no ha tingut cap incidència en la formació del Ple. La llei d'Hondt sempre fa impossible allò de: "una persona un vot"
  • Ara caldrà esperar i confiar en la maduresa i en la ètica de les persones que formen les respectives formacions polítiques, perquè el 'sistema' és així i de moment no hi ha una altra cosa, perquè entre tots sàpiguen (i entre tots sapiguem, doncs la sobirania recau en el poble, com sempre repeteixo) buscar les fórmules més adequades pels interessos de la vila i del poble, entenent aquest com la suma de ciutadanes i ciutadans de Vallromanes.
De moment no podem fer res més que esperar i, segons es vagin veient els esdeveniments dels propers dies, també actuar; per què no?, el poble sempre tenim, si més no, l'acció directa com a forma de pressió vers aquells que ens governen, que, a les postres, haurien de ser tan sols aquells que ens representen

Perdoneu si m'he allargat massa, però bé, crec que calia dir quelcom al respecte. Si més no, aquestes coses només succeïxen, per bé o per malament, cada quatre anys

___________________________
Article per Jordi Gomara i Pérez, una altra persona que mira pel bé del seu poble, senzillament i sense més

***Sobre la llei, mètode, regla o sistema d'Hondt, he posat l'enllaç a Wikipedia i no a Viquipèdia, perquè la versió espanyola és bastant més completa i aclaridora que la catalana, com sol passar, lamentablement

dilluns, 21 de maig del 2007

Pagat amb diners de tots per un ús partidista

  • Aquest és un disseny realitzat amb fons públics a la revista del POUM :



  • Aquest és un retall del web de CIU:



  • Què hem de fer?

per Josep Sagarra (i continúa al seu bloc)

________________________________________

  • I mentrestant el web de l'ajuntament de Vallromanes, pagat per tothom també, no anuncia activitats d'interès general per a la població com aquesta, quan és la seva obligació fer-ho (una pàgina web que la paguem tots té com a missió i obligació d'informar de les activitats que es fan als llocs dels quals l'ajuntament de Vallromanes en forma part, com és el cas del Parc de la Serralada Litoral).
  • La gent s'assabenta de l'acte gràcies al meu bloc que, necessàriament, però de caràcter voluntari i sense activitat lucrativa, s'ha convertit en referència per als ciutadans i les ciutadanes de Vallromanes (no en va té la posició que té dins la primera pàgina de Google quan hom cerca Vallromanes) per manca d'informació i, especialment, d'interactivitat de la pàgina web de l'ajuntament que paguem tots i que és de tots però que serveix gairebé exclusivament per a autopropaganda de l'equip de govern municipal, seguint l'exemple de la revista La Pinya que, també pagada amb els diners de tothom, serveix per a tal fi, especialment en els seus dos darrers números, on es veu clarament que està al servei del que, podríem anomenar clarament, propaganda electoral del tripartit municipal.
  • Diumenge al matí, quan gràcies a la meva informació, un grup nombrós de vallromanins i vallromanines partim cap a Sant Mateu, m'adono de l'evidència: sent malpensat, i com a conseqüència d'això, no anant massa errat, veig que CiU preparava el seu meeting electoral i així no ens queda més que pensar que les activitats al Parc de la Serralada del Litoral no van ésser anunciades al web de l'ajuntament perquè coincidia amb l'acte de CiU. Sóc malpensat? Potser no tant. Demà us n'explicaré una de més grossa que, segurament, es titularà "S'han acabat els anònims però no les mentides".

dimecres, 2 de maig del 2007

Per la bona salut de la convivència entre veïns

Per la bona salut de la convivència entre veïns, almenys entre la majoria, si fos possible, voldria fer uns aclariments que em semblen prou importants sobre el meu post Parlaré del Ple:

Deixo passar el tema de l'altercat amb els dos membres de CiU (sempre em refereixo a ells com el fill de l'alcaldessa i el segon de llista perquè, sincerament, desconec els seus noms), i ho faig pels motius següents:
  • No m'agrada crear polèmica quan la convivència entre les persones pugui ser deteriorada, sense haver-hi un motiu que ho justifiqui
  • Entenc que tots estàvem prou calents després de com va transcorre el ple i pel tema que en ell s'hi discutia; vaig manifestar amb temps que la seva precipitada aprovació, sense avisar amb suficient antelació i sense debat previ, i a un mes de les eleccions, podria crear molt malestar al poble, i així ha succeït
  • No m'agrada crear enemistat amb persones que, a priori, em semblen correctes i a les que les tinc un cert respecte i amb les quals mantinc unes relacions cordials
  • Una de les persones implicades (de les dues de CiU) va deixar-me un missatge al telèfon (doncs aquest cap de setmana sabeu que no hi era) disculpant-se i fent-me saber que havia estat un malentès. Em va dir que si podíem quedar per parlar del tema per aclarir-ho però, honestament, crec que ara que les coses estan encara molt calentes, penso que val la pena deixar-ho córrer de moment i parlar-ho amb més tranquil·litat, si cal, quan tot s'hagi refredat una mica; no en va estic format com a psicòleg clínic i sé ben bé del que parlo
  • Entenc que si una de les persones em va trucar, parlava en nom de tots dos. Considero el gest molt elegant i penso que cal reconèixer-lo com a tal
  • També entenc que són amics de l'Antoni Ibáñez i, estant tots neguitosos com estàvem, tots dos van tenir un gest espontani quan jo vaig fer al·lusió a l'Ibáñez pel fet d'utilitzar aquests insults tan gratuïts i desagradables, i, potser vaig parlar més del compte, perquè, malgrat que tot el que vaig dir era veritat, no era segurament ni el moment ni l'entorn adequat; però s'ha d'entendre que també jo sóc humà i en aquell moment em va venir al cap totes les que l'Ibáñez m'ha fet a mi i a d'altres persones
Malgrat que vull fer aquest aclariments de les dues persones de CiU, mantinc el següent, mentre no es demostri el contrari:
  • La Sra. Isabel Erenas no va complir amb els seus compromisos en aprovar un POUM que explícitament conté la construcció d'habitatges al camp de futbol. Us faig saber que ella mateixa per telèfon em va assegurar que a aquest camp de futbol mai no s'hi construiria, doncs amb els vots d'Esquerra, PSC i els regidors que van sortir de CiU era prou per tirar enrere la proposta de la Sra. Cabot que, en aquell moment, volia construir-hi l'Escola Tres Pins. Davant d'un nombrós públic a l'antiga escola va deixar ben clar que el PSC sempre protegiria el camp de futbol per tal que no s'hi construís
  • La Sra. Isabel Erenas tampoc va complir el seu compromís, ja des d'abans de les anteriors eleccions municipals, de mantenir un pacte amb Esquerra per tal de vetllar per aquest tema i d'altres que ella considerava, i així ho manifestava, estaven en perill si CiU tornava a governar. El fet de portar endavant una moció de censura és la ruptura més gran que es pot entendre de trencar aquest pacte. I jo, com a votant d'ella, i en nom d'altres votants del PSC que així ho van manifestar a la Carpa el seu dia, dic que aquesta Sra. no mereix mai més la meva confiança, i no la mereix des del dia que va promoure la moció de censura, doncs d'aquella forma va truncar tots els projectes que s'hi estàvem treballant des de l'ajuntament -que no eren pocs-, menys afortunadament la nova escola, que, des de l'oposició (especialment la Sra. Violant Mascaró), i un grup de veïns que es van entrevistar amb comandaments de la Generalitat van poder tirar endavant.
  • L'Antoni Ibáñez no mereix cap dels meus respectes per insultar i ridiculitzar gent gran del poble al seu programa de ràdio, per insultar i agredir persones al carrer, per insultar-me a mi i a d'altres persones de manera contínua, amb anònims o fent-se passar per altres des dels ordinadors de l'institut on treballa generalment. Per mentir sempre sobre Esquerra i violar la imatge pública de les persones del poble que en són membres amb difamacions i calúmnies terribles; però ja s'ho trobarà. Tot el que es fa a internet hi queda gravat. Lamento molt que d'una persona que té greus problemes en depengui una gran part d'adolescents, doncs sabem que l'adolescència és una època molt difícil per a les persones
  • El sr. Xavi Moya ha entrat repetidament al meu bloc per dir mentides i, mentre no reconegui la veritat, sento també considerar-ho persona "non grata"
  • El darrer Ple, on es va aprovar el POUM em va semblar un acte molt poc democràtic (malgrat que l'actual legislació així ho permet) i una representació teatral de presa de pèl al ciutadà, doncs quan es té un vot de més, i sense consulta popular, valdria més la pena estalviar patiments a la ciutadania. La democràcia "no és això, companys, no és això, ni el comerç que es fa amb els nostres drets..." (el mestre Lluís Llach)
Sobre la meva malaltia psicològica, vull aclarir que pateixo una crisi d'ansietat amb fòbia social pel fet d'haver patit pressions molt fortes al meu lloc de treball mentre exercia com a delegat sindical (cosa que estant penat per llei ni tan sols vaig denunciar), que, en conseqüència, no sóc pas cap boig, ni cap persona estranya, però sí que és cert que estic inhabilitat (almenys temporalment) per exercir cap feina que requereixi un esforç continuat i que sóc exageradament tímid, doncs sabreu que quan hom passa aquest tràngol al lloc de treball queda molt cremat. Que, per aquest motiu, i, pel fet que vull conservar-me el més "independent" políticament possible, he rebutjat totes les ofertes d'estar a cap llista dels partits polítics del poble que m'ho han demanat.

I sí que col·laboro amb el poble en tot el que puc. Sóc membre de la Comissió de Cultura, malgrat que des de fa molt temps no m'avisen de les reunions des de l'ajuntament, ells sabran. Sóc el secretari de l'associació Amics de la Fotografia de Vallromanes, entre d'altres coses que faig fora i dins del poble i, per si fora poc, mantinc, si més no, aquesta pàgina que ve a suplir una gran mancança d'informació, de participació i debat que hi existeix des del propi ajuntament. Aquest és en principi l'única intenció d'haver creat aquesta pàgina, i us ho dic amb tota la sinceritat del món. Això no implica que, com qualsevol de les persones que poden escriure en ella (a saber: qualsevol vallromaní o qualsevol vallromanina que així ho vulgui), manifesto i manifestaré quan calgui, doncs sóc humà, les meves preferències polítiques, etc. Ni tan sols modero ni esborro comentaris. O sigui que és cent per cent participativa.

Salutacions cordials a totes i a tots, almenys a aquelles persones que s'ho mereixin

dijous, 26 d’abril del 2007

Parlaré del Ple

Sé que molta gent està esperant, més que mai, que parli sobre el Ple d'ahir a l'ajuntament de Vallromanes; el número de visites ho delata. Però ara estic molt ocupat, demà rebo uns amics d'Estats Units i hi tinc molta feina.

Però parlaré de la traïció de la Sra. Erenas que va prometre que mai no es construiria en el camp de futbol, i, tanmateix, ahir va votar un POUM que estableix construcció d'habitatges en el camp de futbol (que consti que jo la vaig votar; tinc dret a sentir-me traït i a denunciar-ho públicament)

Parlaré de la violència que van manifestar contra mi el fill de la Sra. Cabot (president de CiU) i el segon de llista del mateix partit quan vaig manifestar les meves opinions sobre l'Antoni Ibáñez en assabentar-me que havia insultat al secretari d'organització d'ERC perquè va fer una pregunta al Ple (tenint en compte que era un ple extraordinari per tal que la gent no hi pogués parlar; el secretari d'organització d'ERC al final del Ple li va preguntar a la Sra. Alcaldessa si ella era la persona que podia donar o no la paraula en un ple extraordinari, ella el va fer callar i es va negar a contestar)

La qüestió és que el president de CiU i el segon de la seva llista (jo ignorava que ho fos i em va sorprendre molt en saber-ho -per motius que ja hi faré constar-) van gairebé caure sobre mi (com si volguessin pegar-me) quan jo vaig manifestar les meves opinions sobre el sr. Ibáñez, al·legant que era amic d'ells (dels pocs que deu tenir al poble, per cert); em vaig sentir agredit, si més no, psicològicament, tenint en compte que pateixo una malaltia psicològica de la qual el sr. Ibáñez s'ha burlat en repetides ocasions en comentaris als meus blocs; tinc proves d'una fotografia meva trucada fent-me passar per boig i penjada al seu web en un moment determinat, la qual va esborrar quan va adonar-se que jo ja l'havia vist

El sr. Ibáñez va dir "porc" al Secretari d'Organització d'ERC i li va preguntar en quina "quadra del poble vivia amb la seva familia", el sr. Ibáñez que com bé sabem els vilatans es dedica a insultar tant a la gent gran com a qualsevol individu del poble quan li sembla oportú, tant de paraula, com al seu programa de ràdio, etc. De fet la majoria de participants que l'acompanyaven al seu programa de ràdio el van abandonar fa temps. Vegeu el seu post insultant. (He guardat còpia del seu post per si després l'esborra o el canvia, doncs no seria la primera vegada que ho fa)

El sr. Ibáñez semblava diferent abans, però no ho era; tan sols era una de les seves conegudes disfresses (en sabem de coses molt grosses que són del tot públiques, però les quals jo desconeixia doncs, quan van produïr-se encara jo no vivia a Vallromanes). Deia que llegia Chomsky, parlava i escrivia en contra de la partitocràcia, en contra del poder, etc. Quan CiU li va proposar formar part de la seva llista, va esborrar tots els articles que tractaven sobre aquests assumptes del seu web. (Encara el tinc enllaçat al meu web aturat de fa anys, que haig de reconstruir, parlant d'ell com "un intel·lectual compromès"; cosa per la qual ell em va felicitar)

Parlaré de les mentides que em va dir el sr. Xavi Moya, cap del Gabinet de Premsa de l'Ajuntament segons unes presumptes converses, diu ell, que ha mantingut amb mi sobre les suposades incorreccions, diu ell, que hi han al meu bloc; cosa que jo li vaig negar públicament. Aquest senyor mai no dóna la cara; mai no ha parlat amb mi sobre tal assumpte, quan s'ha apropat a mi només ha estat per fer brometes i "risitas" sobre qualsevol bestiesa

També parlaré de quan l'alcaldessa va dir al ple "tranquils el camp de futbol no es convertirà en un 'ghetto', perquè no només hi hauran habitatges de protecció oficial per als joves, també hi hauran altres tipus de construccions"; diversos joves es van sentir prou molestos pel comentari sobre el "ghetto"

També parlaré sobre el poc sentit de democràcia i consens que es va respirar al ple per part de l'equip de govern, especialment quan l'alcaldessa diu: "nosaltres tenim el poder i hem fet un POUM com ens ha semblat que havia de ser, si haguessin estat al poder altres forces l'haurien fet diferent", i de la manera que quan es cansa de sentir els arguments de l'oposició diu: "passem a les votacions". La tristesa de ser un ciutadà i la impotència de veure que els que tenen el poder manifesten la seva superioritat sobre el que pugui opinar el poble, que, a les postres, és qui té la sobirania plena en teoria, només per un vot de diferència. La democràcia funciona pel sistema del rodet pel poder.

En parlaré, us ho prometo, en parlaré, i diré moltes coses

Aviso que si rebo qualsevol tipus d'agressió psicològica i/o física, aquí estan enumerats els possibles responsables, perquè el que vaig sentir/patir ahir va ser molt fort. I ho denunciaré per suposat

dimecres, 18 d’abril del 2007

Aprovació del POUM en sessió extraordinària
















Si punxeu a sobre de cada imatge les podreu veure en format gran

(Explicació de les fotografies, al final de l'article)

Abans que res hi deixaré aquí l'article sorgit fa uns dies al bloc POUM a Vallromanes de Josep Sagarra, doncs em sembla prou aclaridor:

Aquest passat dijous dia 5, va haver ple ordinari a l’Ajuntament. En aquest ple Més x Vallromanes Esquerra va demanar que no es realitzi cap ple abans de les eleccions municipals del proper dia 27 de maig per aprovar el POUM.

Es va preguntar a l’Alcaldessa si estava previst fer un ple extraordinari per aprovar el POUM. La resposta de la senyora. Cabot va ser que es podria convocar o no, i no va voler contestar si ja està decidit fer-ho o no.

  • L’Ajuntament no ha contestat que sapiguem cap de les prop de 700 al·legacions presentades al POUM.
  • L’Ajuntament no ha publicat que sapiguem cap modificació sobre el POUM que es va aprovar provisionalment amb els vots de qui governa.
  • L’Ajuntament continua rebent visites de persones del poble que fora de termini per al·legar se n’adonen que la seva vivenda està afectada per un pla urbanístic sense consens.
  • L’Ajuntament no ha aclarit com queda el POUM després de les al·legacions que es van presentar i de les queixes personals que es van reben.

Serà capaç l’actual govern de l’Ajuntament d’aprovar el POUM en un ple extraordinari només a 3 setmanes de les eleccions?

Si així fos ja hauríem de parlar sense dubtes. Ja parlaríem de manca de visió democràtica; ja podrem parlar de Andratx; ja podrem parlar de mala fe...

Fa un parell de nits vaig assabentar-me que l'actual equip de govern de l'Ajuntament havia convocat una sessió extraordinària per a aprovar el POUM de Vallromanes. A nosaltres ens sembla un acte de covardia i traïció a tota la població de Vallromanes. Josep Sagarra ja ens advertia al seu bloc d'aquesta possibilitat deixant ben clar que si això arribava a succeir ja podríem parla d'Andratx i de mala fe. Doncs aquestes tenim en qüestió, la maleïda predicció s'ha complert; no era gens d'estranyar en una ajuntament en que tota la seva gestió ha estat d'esquenes al ciutadà, i molt de cops, en contra del ciutadà. Cosa que queda demostrada per exemple en els següents fets:

  • Que han fet el Casal que els ha vingut en gana i amb un aforament de pena.
  • Que l'Escola l'han construïda sense aparcament per les mares i els pares que hi porten els fills i sense el carrer que s'havia promès que enllaçaria amb l'antiga escola.
  • Que al carrer Girona s'ha fet una nova canonada d'aigua contra els murs de contenció de les finques antigues, murs que no poden aguantar tanta pressió i han acabat esquerdant-se i, havent passat mesos i mesos no han fet absolutament res per solucionar el tema.
  • Que al carrer Lleida hi ha uns forats de més de mig metre de profunditat tallats en sec, doncs quan la companyia del gas hi va fer les canonades van tallar el formigó que hi havia al carrer i ho van tapar de terra que les pluges posteriors van portar-s'hi i cap representant de l'ajuntament, ni la patrulla, va venir a inspeccionar les obres. L'ajuntament coneixent aquest problema encara no ha vingut ni tan sols a posar tanques de protecció al voltant d'aquests forats.
  • Que van acordar uns cursos de pintura al nou Casal amb el Sr. Josep Morales i que ara, passades les eleccions, els nens i els adults que van contractar els cursos es quedaran sense aquest professor perquè l'Ajuntament no ha dut a terme els compromisos que havia adquirit amb ell, i no s'ha donat cap explicació contestant a la queixa per escrit que van fer els afectats i les afectades.
  • Que els carrers de la urbanització Can Rabassa són inviables, tenen tot l'asfalt destrossat amb forats i trossos d'asfalt que sobresurten de la via de tal manera que la conducció es fa pràcticament impossible; des de fa anys.
  • Que a tots els carrers, tant de Can Galvany com de Can Poal, etc. on s'han fet obres, les formigoneres han anat deixant al seu pas grans quantitats de formigó que s'ha eixugat deixant gruixos importants que poden trencar les rodes dels cotxes, i que l'Ajuntament no ho ha reparat mai, tenint en compte que no ha tingut mai cap preocupació pels estats dels carrers, doncs a part d'això, estan amb forats, esquerdes, etc. en llocs com per exemple Mas Morera, l'entrada al carrer Tarragona des del Camí de Vilassar, etc.
  • Que s'ha negat, després d'haver-ho promès un circuit des del centre de la vila on els nens i nenes puguin anar caminant, en moto o en bicicleta cap el nou Institut que es construirà entre els municipis de Vilanova i Vallromanes, circuit que de no fer-se posaria en perill les vides dels nois i noies en tenir que passar forçosament per la carretera.
  • Que fa anys i panys que gaudim d'un senyal de televisió tercermundista en el poble, amén que no s'hi poden sintonitzar diversos canals, i, que per més que s'hi ha insistit a l'ajuntament per tota classe de mitjans, sempre n'ha fet les oïdes sordes.

Puc posar-hi centeners d'exemples però hi haurà temps per tot. Però mentrestant no s'ha parat de construir, sense cap mena de planificació ni amb cap criteri urbanístic (fent construccions a Can Galvany i a Torre Tavernera que, a més de carregar-se tots els arbres en un temps que preocupa molt el canvi climàtic, no tenen cap mena de continuïtat ni harmonia urbanística possible deixant un paisatge urbà irracional i del tot lleig), tota la força de l'Ajuntament s'ha dedicat a tal menester sense atendre les necessitats urgents per als ciutadans. La construcció, sí, el poble no ha parat de créixer, "pan para hoy, hambre para mañana". Quins interessos inconfessables n'hi han? No ho sé, però no deixar de ser sospitós, si menys no.

David Ricart va anunciar, i desprès convidar tots els partits polítics de Vallromanes a fer un acte ciutadà on es discutís la redacció del POUM; tots aquests menys els que estan a l'equip de govern van donar recolzament a a quest acte. Els de l'equip de govern, per què no? És evident, quan no es vol posar una cosa a discussió o és que hom pensa que és Déu o, si més no, és que hom té una por manifesta que li vulguin canviar alguna cosa. Si és així estem parlant d'una evident manca de tarannà democràtic, sense cap dubte; d'aprofitar el temps que el poble t'ha deixat la seva representació per a dur a terme allò que et dona la gana, sense més.

  • L'ajuntament no ha contestat les més de 700 al·legacions fetes pels ciutadans i per les ciutadanes de Vallromanes. No cal repetir els mateixos arguments. Sense contestar les al·legacions i veient que perdran el poder d'aquí a un mes, volen fer colar aquest POUM amb presses i corrents al preu que sigui
  • Aquest POUM s'aprova a punt de celebrar-se les eleccions municipals (envoltat de molta polèmica) i amb l'oposició de gran part de la població, la qual no ha estat consultada, i de tots els partits polítics que no són a l'equip de govern
  • S'aprova en una sessió extraordinària on la gent no pot demanar la paraula, havent-se celebrat fa poc una reunió ordinària. Això és una prova de la premeditació i molta mala fe d'aquest equip de govern
  • Ès l'única vegada que l'equip de govern, que nosaltres recordem, anuncia una sessió plenària al web de l'ajuntament. Per què ho fan ara, per a justificar què? Per a voler fer veure que són democràtics tal vegada?

A nosaltres ens sembla que aquest equip de govern té por de perdre les eleccions, cosa bastant probable pel fet que la gent ja n'està prou cremada, i volen a tota pressa aprovar un projecte en el que no ens queda més opció que suposar que hi han molts interessos en joc, doncs sinó no entenem aquestes presses sobtades d'aprovar-ho abans de les eleccions. Podríem parlar de premeditació, al·levosia, nocturnitat, mala fe, un clar tarannà antidemocràtic, evidentment interessos inconfessables en joc, joc brut, traïció i un llarg etcètera, i, per suposat, que tenen del tot clar que perdran, sortosament, les properes eleccions. Doncs, tard o d'hora, qui la fa la paga.
_____________________________________

PD. Ara acabo de venir de deixar el nen a l'escola; ens ha portat una veïna. Mentre tornàvem de l'Escola passant per Mas Morera, la Joiosa, Can Galvany m'ha anat indicant perquè mirés tots els carrers, les voreres, els "jardins-boscos" de l'ajuntament: tot ple de merda, com deia ella, deixadesa total, bosses a les voreres, carrers trencats, voreres trencades, herba que creix a les voreres, els boscos sense netejar que dóna fàstic, herbes altes i que envaeixen les voreres, llaunes de cervesa, etc., als carrers, a les voreres, tot ple de pols, terra, sorra, brutícia, etc., restes d'obres de fa temps a tot arreu. Muntanyetes de formigó sec per les vies. Quan plou continua inundant-se el carrer davant del camp de futbol. La pista "poliesportiva" que es va construir és queda plena de bassals d'aigua. La Carpa està súper bruta. Aquest poble està deixat de la mà de déu, només cal veure el Camí de Vilassar, la vorera d'enfront de la papereria no s'arregla mai, dóna autèntica pena. El bosquet que hi ha a Can Trampis dóna també autèntica pena; no es neteja mai tampoc, i en ple centre. La veïna em comentava que ni a Santa Coloma hi ha la deixadesa i brutícia que hi ha als carrers d'aquest poble. I sento dir-ho, és veritat.

Només s'arregla a prou penes la part central del poble i prou. Llàstima que no m'he portat la càmera de fotos per a prendre un reportatge. Però ja n'hi haurà temps per tot.

__________________________________

Totes les fotografies han estat preses per Jordi Gomara i són públiques, només cal fer constar el nom de l'autor si volen ésser utilitzades.

Alguns aclariments:

  • El tub de color groc que es veu al forat immens del carrer Lleida és el tub del gas que està totalment al descobert.
  • La cinta de color vermell i blanc que porta el nen de la fotografia no és una cinta que hagi posat pas la policia per evitar el perill que comporta el forat, sinó que és una cinta que el nen es va trobar entre la brutícia dels carrers de Can Galvany i la hi va agafar per jugar.
  • Les ampolles que s'hi veuen a algunes fotografies corresponen a unes imatges preses davant d'unes cases de luxe a la urbanització Can Galvany

dimecres, 21 de març del 2007

Els únics que desperten del silenci, però hi han més coses pendents



David Ricart d'Esquerra-Més per Vallromanes, fa temps que va proposar a tots els candidats dels grups polítics de Vallromanes portar el POUM a debat públic. Emplaçava a fer-ho en el nou Casal. Jo li vaig comentar al seu bloc que un debat d'aquest tipus no es podia dur a terme en una sala tan petita com la del Casal (182/188 seients, no ho sé amb seguretat) sinó més aviat a la Carpa, que és el lloc, sens dubte, on han de fer-se els grans esdeveniments, car hi caben més de 400 persones, com a mínim. Clar que aquesta Carpa està bruta, deixada de la mà de déu (algú va cremar l'altre dia una bossa d'escombraries a dins seu), caldria netejar-la i posar-la en condicions per a portar a terme els actes més multitudinaris; és del tot evident que a Vallromanes ens cal un espai així, però això ja ho comentaré un altre dia).

També tenim als del PP que continuen afirmant que van ser víctimes d'un acte de discriminació per part d'una candidata d'un altre partit polític, la qual no n'ha respost en cap mitjà de comunicació, que nosaltres sapiguem, i només s'ha fet servir de la rumorologia vilatana.

Per tant tenim 2 qüestions pendents (tan de bo fossin les úniques qüestions pendents a Vallromanes, però):

  1. Respostes dels diferents candidats a la invitació d'en David Ricart
  2. Resposta de la Sra. Prims a les acusacions ben directes per part del Partit Popular de Vallromanes

Sobre la primera qüestió, hem de dir que ICV, amb el seu precandidat David Carrillo i el Partit Popular, amb el seu candidat Joan Arisa, ja han afirmat recolzar la proposta de portar a terme aquest debat públic del POUM. Tanmateix, ni CiU, amb la seva candidata Maria Cabot, ni iVall, amb la seva candidata Lourdes Prims, ni PSC, amb la seva candidata Isabel Erenas no han dit ni "esta boca es mía" (ho sento sent castellanoparlant d'origen desconec l'equivalència en català)

Sembla que Josep Sagarra és molt optimista i creu que qui calla atorga, i, així d'aquesta manera, el debat públic del POUM s'hi celebrarà. Que déu t'escolti, company! En definitiva tenim la meitat de partits que recolzen el debat (ICV, PP, Esquerra) i la meitat, els que ostenten el poder, no diuen ni piu (CiU, iVall, PSC). I el poble té la sobirania en darrera instància, no ens oblidem, i més de 700 al·legacions presentades.

Si ens hi fixem, precisament els únics que obren la boca en aquest municipi són precisament els partits que recolzen la proposta de David Ricart . Veieu com s'actualitzen de manera relativament constant els webs d'aquests partits, en concret: el bloc del PP, el web d'ICV i el bloc de David Ricart d'Esquerra. Ara bé els altres només hi pengen coses relacionades amb les properes eleccions. La veritat és que el del PSC no s'actualitza des que van anunciar la seva candidata (07/02/07). El de CiU, ídem d'ídem: "Benvinguts al web de Convergència i Unió a Vallroamanes"; no té data d'actualització però ens consta que es va actualitzar bastant més posteriorment, doncs van ser els últims en "desvetllar la seva candidata". El d'iVall es va actualitzar el 3 de març però amb un article que ja sortia a La Pinya, i amb un altre, dos dies abans, que ja havia estat repartit a les bústies del municipi. Precisament aquests partits que no actualitzen gaire la seva pàgina web són els que conformen actualment el govern municipal. Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.

El web de l'ajuntament (que és de tothom i no de l'equip de govern en exclusiva) darrerament va més o menys actualitzant-se també, però a vegades és per a donar-nos notícies que no són pas agradables (veieu la notícia del dia 15 de març); el senyal de televisió, un altre tema que porta cua llarga de molts anys i que ens apropa a un poble de dimensió "tercermundista".

I, finalment, de la segona qüestió que he enumerat, què dir? Doncs que és quelcom que hauran de solucionar entre la Lourdes Prims i els dos senyors del PP que es van presentar al sopar del dia 8 al Casal. Doncs, nosaltres poca cosa tenim a fer, ja ho vam denunciar al seu moment i no ens han dit ni ase ni bèstia.

I, en fi, Vallromanes continúa "creixent" des de moltes bandes.

____________________________________________

Ai, perdó me n'havia oblidat, deia que hi havia més coses pendents a Vallromanes, no és cert?

A part del creixement desmesurat i especulatiu, s'obliden que hi havem altres persones que no tenim arreglat el pati de casa nostra. Potser no paguem els mateixos impostos que els altres? Potser que, tot i vivint en el casc urbà (tal com ho reconeix l'ajuntament), formem part d'una altra pel·lícula? Sabeu que tres cases més enllà de la meva comença Can Galvany, on la gent viu al País de les Meravelles? Mireu, per posar un exemple (un altre dia us n'hi posaré més): A continuació veureu una carta datada de 21 de desembre de 2004 on ens avisa l'ajuntament que ens convocaran en breu per a tractar els problemes que ens afecten (vegeu les fotos a continuació i veureu quins són els problemes). Penseu també que gran part del terreny afectat és de titularitat pública. Algun dia una persona caurà, un nen se'n farà mal, però que molt mal; nosaltres enteníem que properament s'hi referia a unes setmanes com a màxim, però, com aquell que diu, ja anem cap als 3 anys i mireu a continuació l'estat del nostre carrer (així funciona el nostre estimat ajuntament; serà que tots els polítics són iguals o podem intentar un canvi, ni que sigui per provar?):

(Podeu fer clic a sobre de les imatges per a engrandir-les i mirar amb més detall)







Totes les fotografies han estat preses i són propietat de Jordi Gomara (jo mateix). Es permet l'ús d'aquestes per qui vulgui sempre que reconegui l'autor en reproduir-les. No se'n permet l'ús comercial però sí amb fins electoralistes, per posar un exemple.

Fotografia 1: Posta de sol a Vallromanes, autor: Jordi Gomara
Fotografies 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8: Carrer de Lleida, Vallromanes, autor: Jordi Gomara

Fins aviat, covilatanes i covilatans!

dilluns, 12 de març del 2007

Silenci i foc



Aquest silenci m'estranya, ningú se'n fa ressò, ressò de res. Aquest és un silenci estrany, com d'amagat; vull dir que amaga quelcom dins seu. Escrius comentaris als blocs, però ningú no respon. Els blocs callen, els webs també. Vaig aprendre que després del silenci ve la pólvora. Tindrem un gran foc o tothom callarà per sempre? Espero que no.

Al poble se sent la remor, però una remor callada i quieta, tal vegada res, tan sols una remor que es transforma en rumors, la gent murmura pels carrers i en el Casal, dins la Carpa no se sent res: només silenci i pols, brutícia i deixadesa. Des de l'ajuntament també callen, malgrat que tenen tantes coses a dir.

I el poble, no ha de dir res? I els pares i les mares, que es troben les forces de l'ordre públic sotjant quan necessiten deixar els seus fills o les seves filles a l'escola. Encara recordo quan l'alcaldessa a la Carpa va dir que no hi hauria cap problema perquè els pares deixessin els seus fills a l'escola, malgrat no s'hi fes aparcament, doncs s'hi podria entrar amb el cotxe i aturar-se uns minuts per deixar el teu fill o la teva filla a l'escola.

Les promeses sempre són promeses, però després tot es perd dins l'aire. Dins l'aire espès del silenci. En la realitat no t'hi deixen aparcar. En un poble petit, amb 2200 habitants, necessites caminar gairebé un quilòmetre per a poder deixar els fills a l'escola. No hi ha tolerància, no hi ha preocupació, no hi ha interès; el ciutadà no és ningú per als poders. La gent que treballa ha de fer malabarismes per poder deixar els fills a l'escola; els horaris estrenyen la gent.

No hi ha llibertat, no hi ha possibilitat de participació de les persones en el que és seu, els que cobren de les butxaques nostres, els que treballen a les nostres ordres, són els que fan el que volen -els que fan i desfan; per exemple: casals petits i tu no has tingut possibilitat de triar-ne- i els que oprimeixen la teva llibertat i la teva sobirania. No som res pel poder. Però callem com un ramat obedient i ben domesticat. Ens estan guanyant la partida i nosaltres callats i alienats. El POUM segueix el seu camí maleït de manera inexorable. Tots en som de culpables. El nostre silenci ens fa còmplices; i més tard, ens en farà víctimes.

Tal vegada parlarem a les urnes, o el nostre silenci també se'n farà sentir? El nostre dret a l'abstenció serà un càstig per al poder? Lamentablement, no. L'abstenció, com a acció directa, només serveix quan tothom la practica. Lamentablement, no. Lamentablement haurem de tornar a votar perquè ens continuïn mantenint en el silenci, per seguir sent un ramat ben domesticat per a pagar i callar. El nostre silenci ens fa còmplices; i més tard, ens en farà víctimes.

Fotografies: Jordi Gomara
  1. Albada després de l'eclipse lunar. Vallromanes
  2. Festes de Sant Miquel 2006. Vallromanes
___________________________________

Enllaços relacionats (... i el silenci continua):

dissabte, 10 de març del 2007

David Ricart emplaça totes les forces polítiques a un debat del POUM davant la ciutadania de Vallromanes

Per la gran transcendència de la proposta i la importància que hi radica, cal que tots els mitjans del poble ens en fem ressò:

Davant la situació actual de redacció del POUM, al que s’han presentat més de 700 al•legacions, i malgrat això l’equip de govern sembla decidit a no modificar les seves intencions, David Ricart demana un debat públic sobre el POUM. Ricart emplaça als candidats i candidates de totes les forces polítiques de Vallromanes a portar el projecte del POUM a debat davant de tota la població, el debat es podria fer al Casal. Segons el nostre candidat, portar el POUM a debat seria una demostració de voluntat de participació ciudadana per part de l’equip de govern.

Com podem veure, el candidat a l'alcaldia per MxV-ERC, David Ricart, demostrant la seva sensibilitat pel futur de la nostra vila, està intentant un darrer esforç perquè el POUM que ha tirat endavant el govern municipal, sense la transparència i la participació necessària del poble, pugui ésser debatut convenientment per part de totes les vilatanes i de tots els vilatans.

Ara són tots els partits polítics de Vallromanes i els seus candidats i les seves candidates, inclosos els que estan al govern municipal, els que han de demostrar si realment estan per la feina de la participació ciutadana o si el que volen fer és tapar-se els ulls davant una realitat que embarga les nostres esperances de futur.

David Ricart, i amb ell, MxV-ERC fan aquesta aposta decisiva i valenta. La resta de partits, segons la seva reacció, poden quedar en evidència davant les properes eleccions municipals. Si els partits polítics de Vallromanes estan realment per la participació ciutadana i no per les ànsies de poder, han de demostrar-ho ara, sumant-se a la petició de David Ricart. Si no ho fan, deixaran ben clar davant tots els vilatans que no els interessa discutir res amb el poble i que l'únic que volen és ocupar una cadira a l'ajuntament.

Els partits polítics que tan presumeixen de voler la participació de tots els vilatans quedaran ben retratats de cara a les eleccions si no participen en aquesta decisió de revisar el POUM davant els veritables amos del poble, els seus habitants; nosaltres som els que hem de dir el que volem o no per al futur del nostre poble.

Bravo David Ricart!, tens tot el meu recolzament, espero que si la resta de candidats no responen a la teva demanda, tinguin el càstig que es mereixen en les properes eleccions municipals.

Hem de fer valer la nostra força, fer que s'escolti la nostra veu, no podem deixar que facin amb nosaltres el que els vingui en gana a les persones que ens representen. Cal donar suport a la iniciativa de David Ricart de revisar el POUM davant qui té la plena sobirania del poble: nosaltres, els vilatans i les vilatanes.

_________________________

PD: Jo proposaria que el debat es fes a la Carpa, no al Casal, tenint en compte que l'aforament del nou Casal és evidentment molt petit per a dur a terme qualsevol acte relativament multitudinari en relació a la quantitat d'habitants de Vallromanes
_________________________

PODEU CONSULTAR TAMBÉ LA WEB DEL POUM DE JOSEP SAGARRA